23 de desembre de 2008
Crackcòvia ha convertit l’actor Pep Plaza en un personatge popular després d’anys voltant per teatres i televisió
per Xavier Amat
Pep Plaza ens rep caracteritzat de Joan Gaspart als estudis en que s’enregistra el programa d’humor Crackòvia. La gravació ha estat llarga i feixuga per a un gag que amb prou feines dura dos minuts. Per a no fer-nos esperar més, ens diu que li fem l’entrevista abans de treure’s el maquillatge.
Perdoni, és Pep Plaza o Joan Gaspart?
Pep Plaza, tranquil.
Dues hores per caracteritzar-lo i repeticions interminables. Com la ràdio no hi deu haver res...
Molt més còmode. Hi he treballat molt temps i sé que tard o d’hora hi tornaré, perquè saps que la gent que t’escolta està imaginant les accions, els personatges. Tot i així, em quedo amb el teatre.
Treballar al Polònia o al Crackòvia deu ser com arribar a la Meca per a un imitador.
És un premi a la feina feta durant anys i una satisfacció molt gran, a més a més de poder tornar a col·laborar amb en Toni Soler, que és la persona amb la que vaig debutar a televisió a nivell professional, al programa Set de nit. Però no vull cremar-ho tot de cop. M’agrada anar a pas a pas, i encara que m’han proposat de fer més coses al Polònia, de moment els he dit que prefereixo centrar-me en fer bé la feina del Crackòvia, on tinc tres personatges molt potents.
Encara el recordo fent Els Pastorets...
Fer el paper de Jonàs als Pastorets sí que va ser una mica com arribar a un gran objectiu, perquè havia anat passant per molts personatges de l’espectacle, i esperava que tard o d’hora m’arribés l’oportunitat, i m’ho vaig passar molt bé fent-lo. Diuen que per moure’s en aquest camp necessites agafar moltes taules i anar tenint fusta, i la Sala Cabañes em va donar una fusteria sencera. Sense oblidar tampoc les moltes hores que vaig passar a Televisió de Mataró, Ràdio Argentona, Ràdio Arenys...
Li han arribat reaccions dels personatges que imites al Crackòvia?
L’altre dia estava mirant el Telenotícies i veig que li pregunten al Guardiola què li semblava la imitació. Em vaig posar molt nerviós i vaig creuar els dits. Ell va respondre: “ho claven!”. I és d’aquelles coses que et donen molta satisfacció. En Lluís Canut també està encantat amb el seu doble. Del que no en sé res és de Joan Gaspart, que m’imagino que no li deu fer tanta gràcia.
És culé?
Diguem que no sóc gaire futbolero. I a més a més a nivell d’equip tinc simpatia per l’Espanyol, tot i que sóc un periquito una mica descafeïnat. Senzillament m’he hagut de posar una mica al dia de les competicions.
A la seva web hem comptabilitzat que sap imitar 61 personatges coneguts.
En Carles Latre sempre diu que segur que n’hi ha molts més, però que amb el pas del temps, quan una persona pel que sigui desapareix de la primera línia d’actualitat també la imitació es va deixant. Després hi ha tots aquells que s’imiten però que són gent anònima, la veu d’avis, de nens... Diguem que estic entre 60 i 200 personatges.
Triï el teu Top 5 particular.
Primer de tots l’Eugeni, perquè és el primer que vaig fer i l’homenatjo al meu espectacle; després vindrien en Jordi Pujol, en Tomeu Penya, en Lluís Llach i en Guardiola. No sé si són els que faig millor ni si estan entre les preferències de la gent, però són els que jo més m’estimo.
En el contestador del mòbil, però, la veu que hi surt és... Joan Pera!
Sí, és cert, me l’he deixat de la llista però m’agrada molt imitar-lo, també perquè el conec personalment, és de Mataró com jo, hem fet coses junts...
A Joan Pera no el pot imitar al Crackòvia...
Cada cosa té el seu moment. A l’espectacle de teatre faig un munt d’imitacions. Allà els trec tots. T’has d’adaptar al que demana el guió, i en part també al públic, perquè fins no fa gaire notava que em coneixien sobretot per la imitació d’en Jordi González, i ara en canvi la gent em demana en Guardiola.
Com es decideix quin imitador fa un personatge del programa?
A la televisió, com que no només és important saber imitar bé la veu sinó també la caracterització i els moviments, uns donen més per uns personatges i d’altres per a d’altres. Fem com un càsting de molt bon rotllo per veure quina és la persona més adequada per al paper, i és una decisió de tot l’equip.
A les seves actuacions en directe hi assisteix més públic des que va començar el Crackòvia?
Sí, fa quinze anys que faig bolos, i ara veig que se’m reconeix més. És molta la diferència entre un programa en horari de màxima audiència i un d’una altra franja horària, perquè fa molt temps que estic col·laborant amb El Club, de l’Albert Om, i pel carrer només em reconeixia un determinat sector de públic. Ara en canvi tot és molt més massiu. Augmenten les contractacions, també les trucades perquè participis en festivals benèfics...
Diu sempre que sí als temes benèfics?
M’agrada molt participar-hi i ajudar en el que puc, i si la meva actuació serveix per a recaptar uns diners per una causa, o fer-ho passar bé durant una estona a persones que potser no es troben bé, doncs endavant! Evidentment s’han de posar uns límits, perquè si no no faria altra cosa, i a més es van creant uns vincles amb determinades entitats, com els que tinc amb la Protectora de Mataró i la de Vilassar de Mar, i moltes altres entitats i causes concretes.
Crackcòvia ha convertit l’actor Pep Plaza en un personatge popular després d’anys voltant per teatres i televisió
per Xavier Amat
Pep Plaza ens rep caracteritzat de Joan Gaspart als estudis en que s’enregistra el programa d’humor Crackòvia. La gravació ha estat llarga i feixuga per a un gag que amb prou feines dura dos minuts. Per a no fer-nos esperar més, ens diu que li fem l’entrevista abans de treure’s el maquillatge.
Perdoni, és Pep Plaza o Joan Gaspart?
Pep Plaza, tranquil.
Dues hores per caracteritzar-lo i repeticions interminables. Com la ràdio no hi deu haver res...
Molt més còmode. Hi he treballat molt temps i sé que tard o d’hora hi tornaré, perquè saps que la gent que t’escolta està imaginant les accions, els personatges. Tot i així, em quedo amb el teatre.
Treballar al Polònia o al Crackòvia deu ser com arribar a la Meca per a un imitador.
És un premi a la feina feta durant anys i una satisfacció molt gran, a més a més de poder tornar a col·laborar amb en Toni Soler, que és la persona amb la que vaig debutar a televisió a nivell professional, al programa Set de nit. Però no vull cremar-ho tot de cop. M’agrada anar a pas a pas, i encara que m’han proposat de fer més coses al Polònia, de moment els he dit que prefereixo centrar-me en fer bé la feina del Crackòvia, on tinc tres personatges molt potents.
Encara el recordo fent Els Pastorets...
Fer el paper de Jonàs als Pastorets sí que va ser una mica com arribar a un gran objectiu, perquè havia anat passant per molts personatges de l’espectacle, i esperava que tard o d’hora m’arribés l’oportunitat, i m’ho vaig passar molt bé fent-lo. Diuen que per moure’s en aquest camp necessites agafar moltes taules i anar tenint fusta, i la Sala Cabañes em va donar una fusteria sencera. Sense oblidar tampoc les moltes hores que vaig passar a Televisió de Mataró, Ràdio Argentona, Ràdio Arenys...
Li han arribat reaccions dels personatges que imites al Crackòvia?
L’altre dia estava mirant el Telenotícies i veig que li pregunten al Guardiola què li semblava la imitació. Em vaig posar molt nerviós i vaig creuar els dits. Ell va respondre: “ho claven!”. I és d’aquelles coses que et donen molta satisfacció. En Lluís Canut també està encantat amb el seu doble. Del que no en sé res és de Joan Gaspart, que m’imagino que no li deu fer tanta gràcia.
És culé?
Diguem que no sóc gaire futbolero. I a més a més a nivell d’equip tinc simpatia per l’Espanyol, tot i que sóc un periquito una mica descafeïnat. Senzillament m’he hagut de posar una mica al dia de les competicions.
A la seva web hem comptabilitzat que sap imitar 61 personatges coneguts.
En Carles Latre sempre diu que segur que n’hi ha molts més, però que amb el pas del temps, quan una persona pel que sigui desapareix de la primera línia d’actualitat també la imitació es va deixant. Després hi ha tots aquells que s’imiten però que són gent anònima, la veu d’avis, de nens... Diguem que estic entre 60 i 200 personatges.
Triï el teu Top 5 particular.
Primer de tots l’Eugeni, perquè és el primer que vaig fer i l’homenatjo al meu espectacle; després vindrien en Jordi Pujol, en Tomeu Penya, en Lluís Llach i en Guardiola. No sé si són els que faig millor ni si estan entre les preferències de la gent, però són els que jo més m’estimo.
En el contestador del mòbil, però, la veu que hi surt és... Joan Pera!
Sí, és cert, me l’he deixat de la llista però m’agrada molt imitar-lo, també perquè el conec personalment, és de Mataró com jo, hem fet coses junts...
A Joan Pera no el pot imitar al Crackòvia...
Cada cosa té el seu moment. A l’espectacle de teatre faig un munt d’imitacions. Allà els trec tots. T’has d’adaptar al que demana el guió, i en part també al públic, perquè fins no fa gaire notava que em coneixien sobretot per la imitació d’en Jordi González, i ara en canvi la gent em demana en Guardiola.
Com es decideix quin imitador fa un personatge del programa?
A la televisió, com que no només és important saber imitar bé la veu sinó també la caracterització i els moviments, uns donen més per uns personatges i d’altres per a d’altres. Fem com un càsting de molt bon rotllo per veure quina és la persona més adequada per al paper, i és una decisió de tot l’equip.
A les seves actuacions en directe hi assisteix més públic des que va començar el Crackòvia?
Sí, fa quinze anys que faig bolos, i ara veig que se’m reconeix més. És molta la diferència entre un programa en horari de màxima audiència i un d’una altra franja horària, perquè fa molt temps que estic col·laborant amb El Club, de l’Albert Om, i pel carrer només em reconeixia un determinat sector de públic. Ara en canvi tot és molt més massiu. Augmenten les contractacions, també les trucades perquè participis en festivals benèfics...
Diu sempre que sí als temes benèfics?
M’agrada molt participar-hi i ajudar en el que puc, i si la meva actuació serveix per a recaptar uns diners per una causa, o fer-ho passar bé durant una estona a persones que potser no es troben bé, doncs endavant! Evidentment s’han de posar uns límits, perquè si no no faria altra cosa, i a més es van creant uns vincles amb determinades entitats, com els que tinc amb la Protectora de Mataró i la de Vilassar de Mar, i moltes altres entitats i causes concretes.
