PUBLICAT
PER WWW.ELPUNTAVUI.CAT 30/11/12 02:00 JORDI BORDES
Generosa en la interpretació, Carmen Machi és un pèl massa
expressiva
Les tragèdies gregues són massa èpiques. Si ho deixen de
ser, perden el seu batec original. Si mantenen aquest to, disparen tan amunt
que als pobres espectadors mortals els deixa bastant freds. Aquest Juicio a una
zorra malda per l'equilibri però amb resultat irregular. La dramatúrgia de
Miguel del Arco juga amb intel·ligència el paper d'una Helena de Troia que
reivindica la seva veu davant dels que han mentit tot escrivint la història de
la guerra de Troia, que és alhora la seva pròpia història. Machi sap desdoblar-se
molt bé caient del crit a la sornegueria, a la broma un punt cínica. Del Arco
també és hàbil quan troba un paral·lelisme entre el déu Zeus (pare d'Helena que
embarassa la mortal Leda convertit en un cigne blanc) i la Verge Maria.
L'Helena humana, que clama perquè l'oblidin i pugui deixar de ser eterna,
exigeix que els déus estiguin al més lluny possible dels homes. Són bons
puntals que aproximen la tragèdia grega a l'Europa catòlica d'avui. Machi
recorre a l'ofici i no es guarda res. És generosa en la interpretació, potser
un pèl massa expressiva però valenta.
Tot i així, ni bevent grans glopades d'ambrosia (un beuratge
que li estalvia el dolor del plor), l'espectacle arriba a impactar al cor del
públic. Hi ha alguns ganxos però no són suficients. De manera semblant a Els
missatgers no arriben mai de Biel Mesquida (presentada a La Seca fa unes
setmanes), la peça roda i interessa quan són les actrius que parlen de les
contradiccions dels personatges, però es refreda quan es dóna veu als mites. Del
Arco-Machi no són els primers que han topat amb aquests dos cavalls desbocats
que estiren a bandes oposades. L'excepció, potser seria F3dra (Sala Beckett,
2011), una dramatúrgia de Marilia Samper que disgregava la història en tres
històries paral·leles.
Juicio a una zorra
Autor i director: Miguel del Arco
Intèrpret: Carmen Machi
Dimecres, 28 de novembre (fins al 16 de desembre) al Teatre
Lliure de Gràcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada