www.elperiodico.cat
6 desembre 2007
• Lluís Pasqual, que va renunciar a dirigir el teatre públic el 2003, va tornar a la foto de família
• "Aquesta sala és vital pels moments de màgia que s'hi han produït", assegura Àlex Rigola
La foto de família d'ahir, amb un centenar de representants de la cultura que han participat en els 30 anys de vida del Lliure de Gràcia.
Foto: ALBERT BERTRAN
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA
Després de quatre anys de pugnes administratives i burocràtiques, ahir van començar finalment les obres al Teatre Lliure del carrer del Montseny de Gràcia. L'acte va reunir un centenar d'actors i representants de la cultura, entre ells alguns dels fundadors de l'emblemàtica sala l'any 1976. Les obres tenen un pressupost d'1.228.440 euros, que es financen amb una hipoteca sobre l'edifici, i es prolongaran durant 12 mesos. Està previst que el teatre torni a obrir les portes en la temporada 2009-2010.
"Aquí va ser on va començar tot, una aventura de 30 anys --va dir Antoni Dalmau, president de la Fundació Teatre Lliure--. Aquesta és la casa mare, un referent per sempre. La sala gran (en referència al Lliure de Montjuïc) encara no té el nivell de vibracions que hi ha aquí".
Al capdavant de la fotografia de família del Lliure s'hi va tornar a posar Lluís Pasqual, que el 2003 va renunciar a dirigir el nou teatre de Montjuïc i va tancar la sala de Gràcia amb la direcció de L'hort dels cirerers, de Txékhov. Flanquejat per Dalmau i l'autor Guillem-Jordi Gra-
ells, Pasqual (al centre, amb un casc a la mà) es va situar davant de l'actual director del Lliure, Àlex Rigola. A primera fila s'hi van col.locar les fundadores Anna Lizaran i Imma Colomer. El delegat de Cultura de l'ajuntament, Jordi Martí, també va ocupar una posició destacada.
FORMAT MITJÀ "A
Barcelona no hi ha cap teatre públic de format mitjà --va dir Rigola, que en el seu moment va pronosticar que el local s'obriria el 2005--. Aquesta sala és vital per al teatre que es fa ara, per la proximitat entre l'artista i l'espectador i pels moments de màgia que s'hi han produït".
En aquesta línia, l'arquitecte Francesc Guàrdia va afirmar que "no es tracta d'un projecte per a un teatre nou, sinó d'un posada al dia perquè la multitud que ha passat pel Lliure pugui reconèixer l'espai".
L'ajuntament aporta 500.000 euros al pressupost de les obres --que procedeixen d'una partida estatal concedida a la ciutat per la seva condició de capital cultural-- i la Fundació Teatre Lliure hi aporta la resta.
6 desembre 2007
• Lluís Pasqual, que va renunciar a dirigir el teatre públic el 2003, va tornar a la foto de família
• "Aquesta sala és vital pels moments de màgia que s'hi han produït", assegura Àlex Rigola
La foto de família d'ahir, amb un centenar de representants de la cultura que han participat en els 30 anys de vida del Lliure de Gràcia.
Foto: ALBERT BERTRAN
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA
Després de quatre anys de pugnes administratives i burocràtiques, ahir van començar finalment les obres al Teatre Lliure del carrer del Montseny de Gràcia. L'acte va reunir un centenar d'actors i representants de la cultura, entre ells alguns dels fundadors de l'emblemàtica sala l'any 1976. Les obres tenen un pressupost d'1.228.440 euros, que es financen amb una hipoteca sobre l'edifici, i es prolongaran durant 12 mesos. Està previst que el teatre torni a obrir les portes en la temporada 2009-2010.
"Aquí va ser on va començar tot, una aventura de 30 anys --va dir Antoni Dalmau, president de la Fundació Teatre Lliure--. Aquesta és la casa mare, un referent per sempre. La sala gran (en referència al Lliure de Montjuïc) encara no té el nivell de vibracions que hi ha aquí".
Al capdavant de la fotografia de família del Lliure s'hi va tornar a posar Lluís Pasqual, que el 2003 va renunciar a dirigir el nou teatre de Montjuïc i va tancar la sala de Gràcia amb la direcció de L'hort dels cirerers, de Txékhov. Flanquejat per Dalmau i l'autor Guillem-Jordi Gra-
ells, Pasqual (al centre, amb un casc a la mà) es va situar davant de l'actual director del Lliure, Àlex Rigola. A primera fila s'hi van col.locar les fundadores Anna Lizaran i Imma Colomer. El delegat de Cultura de l'ajuntament, Jordi Martí, també va ocupar una posició destacada.
FORMAT MITJÀ "A
Barcelona no hi ha cap teatre públic de format mitjà --va dir Rigola, que en el seu moment va pronosticar que el local s'obriria el 2005--. Aquesta sala és vital per al teatre que es fa ara, per la proximitat entre l'artista i l'espectador i pels moments de màgia que s'hi han produït".
En aquesta línia, l'arquitecte Francesc Guàrdia va afirmar que "no es tracta d'un projecte per a un teatre nou, sinó d'un posada al dia perquè la multitud que ha passat pel Lliure pugui reconèixer l'espai".
L'ajuntament aporta 500.000 euros al pressupost de les obres --que procedeixen d'una partida estatal concedida a la ciutat per la seva condició de capital cultural-- i la Fundació Teatre Lliure hi aporta la resta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada