www.elperiodico.cat
6 desembre 2007
GONZALO Pérez de Olaguer
La primera gran ovació que es va sentir al Lliure de Gràcia va ser just la nit de la inauguració, el 2 de desembre de 1976. La sala era a les fosques i els actors encara no havien sortit a l'escenari. El públic va ovacionar el projecte que naixia llavors. Després, l'històric local de Gràcia va viure molts moments de glòria i alguns de tristesa, com l'última aparició de Fabià Puigserver, molt poc temps abans de morir.
El nou Lliure es va fer petit i a mitjans del mes de juny de l'any 2000 el tancament per emprendre una profunda reforma ja estava decidit. En aquell marc Lluís Pasqual va presentar una emocionant versió de L'hort dels cirerers, de Txékhov, que acabava amb els personatges, prop de 20, sortint de l'escenari amb maletes, que van quedar al vestíbul. Lluís Pasqual escenificava d'aquesta manera un viatge, un trasllat a una nova casa.
Des d'aleshores la burocràcia ha retardat l'inici d'aquestes obres que, per fi, es van anunciar ahir ja de manera oficial. Barcelona recuperarà així un local històric, en què hem vist alguns dels espectacles més convincents presentats durant els últims 30 anys.
El Lliure del carrer del Montseny va significar en el seu moment una nova manera de fer teatre, una nova relació amb el públic, de la mà de l'inoblidable Fabià Puigserver. El Lliure es convertia en un "teatre d'art per a tothom", com es deia en el manifest fundacional. El Lliure de Gràcia fa ara un pas endavant gràcies sobretot al fet que en el seu moment la propietat, la Cooperativa La Lleialtat de Gràcia, va cedir el local al Lliure amb la condició que sempre fos un teatre.
També és el moment de recordar que el Lliure de Gràcia no va ser fruit de la casualitat, sinó la conseqüència esplendorosa i lúcida d'un dur i tenaç combat col.lectiu. En el record de molts hi ha com a referència l'espectacle La Setmana Tràgica, que Fabià Puigserver i Lluís Pasqual havien estrenat l'any anterior a l'Aliança del Poble Nou.
És una altra època i són altres temps, però recuperar el Lliure de Gràcia d'aquí a un any enriqueix la memòria històrica. Hi ha molts noms que formen part directa de l'inici d'aquesta extraordinària aventura que és el Teatre Lliure. Recordar-los aquí seria una obligació.
6 desembre 2007
GONZALO Pérez de Olaguer
La primera gran ovació que es va sentir al Lliure de Gràcia va ser just la nit de la inauguració, el 2 de desembre de 1976. La sala era a les fosques i els actors encara no havien sortit a l'escenari. El públic va ovacionar el projecte que naixia llavors. Després, l'històric local de Gràcia va viure molts moments de glòria i alguns de tristesa, com l'última aparició de Fabià Puigserver, molt poc temps abans de morir.
El nou Lliure es va fer petit i a mitjans del mes de juny de l'any 2000 el tancament per emprendre una profunda reforma ja estava decidit. En aquell marc Lluís Pasqual va presentar una emocionant versió de L'hort dels cirerers, de Txékhov, que acabava amb els personatges, prop de 20, sortint de l'escenari amb maletes, que van quedar al vestíbul. Lluís Pasqual escenificava d'aquesta manera un viatge, un trasllat a una nova casa.
Des d'aleshores la burocràcia ha retardat l'inici d'aquestes obres que, per fi, es van anunciar ahir ja de manera oficial. Barcelona recuperarà així un local històric, en què hem vist alguns dels espectacles més convincents presentats durant els últims 30 anys.
El Lliure del carrer del Montseny va significar en el seu moment una nova manera de fer teatre, una nova relació amb el públic, de la mà de l'inoblidable Fabià Puigserver. El Lliure es convertia en un "teatre d'art per a tothom", com es deia en el manifest fundacional. El Lliure de Gràcia fa ara un pas endavant gràcies sobretot al fet que en el seu moment la propietat, la Cooperativa La Lleialtat de Gràcia, va cedir el local al Lliure amb la condició que sempre fos un teatre.
També és el moment de recordar que el Lliure de Gràcia no va ser fruit de la casualitat, sinó la conseqüència esplendorosa i lúcida d'un dur i tenaç combat col.lectiu. En el record de molts hi ha com a referència l'espectacle La Setmana Tràgica, que Fabià Puigserver i Lluís Pasqual havien estrenat l'any anterior a l'Aliança del Poble Nou.
És una altra època i són altres temps, però recuperar el Lliure de Gràcia d'aquí a un any enriqueix la memòria històrica. Hi ha molts noms que formen part directa de l'inici d'aquesta extraordinària aventura que és el Teatre Lliure. Recordar-los aquí seria una obligació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada