www.elperiodico.cat
11 de maig de 2010
• Radicals Lliure ofereix 13 innovadors muntatges del 13 de maig al 5 de juny
• Heiner Goebbels, Angélica Liddell i el cineasta Albert Serra presenten obres seves
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Cinc pianos interpretant una composició sense pianista (Stifters dinge, desprestigiós Heiner Goebbels); una coreografia de Pina Bausch ballada pels espectadors (La consagració de la primavera, de Roger Bernat); o les vivències del grup d’habitants d’un desolat poble miner, recreat en una maqueta amb pantalles de cine (Bonanza, del col•lectiu Berlin). Tres propostes de teatre sense actors que, amb deu exemples més de l’art escènic més transgressor, es veuran en la quarta edició del cicle Radicals Lliure, des del 13 de maig fins al 5 de juny. Un viatge a singulars universos creatius que sobreviuen aliens als circuits teatrals convencionals. «Són espectacles que difereixen de l’habitual format de teatre de text i es defineixen per la seva singularitat i artesania. També hi ha peces en què la paraula és important però a través d’un procés de creació diferent», resumeix Àlex Rigola, director del Teatre Lliure.
Entre les rareses del programa hi figura la immersió entre bastidors, per un encàrrec del mateix Lliure, del cineasta Albert Serra (El cant dels ocells. Honor de cavalleria). Presenta Pulgasari, una història, basada en fets reals, sense desperdici: un retrat poètic del règim del dictador de Corea del Nord Park Chung-he, que es diu que, gran amant del cel•luloide, va segrestar el director Shin Sang-ok i l’actriu Choi Eun-hee. «Sóc un fan de Corea del Nord i em va inspirar el misteri d’aquest segrest», explica Serra, que ha ordit una obra de text que «exigeix l’esforç de concentració del públic, un fet que s’ha perdut». El director debutarà com a actor, tot i que, adverteix, es limitarà «a recitar el text». «Això no és entreteniment», avisa.
CANÇONS I POEMES / Pulgasari és una de les quatre coproduccions del Lliure. La resta són: C60, un recorregut pels sentiments d’11 cançons, que ha estat creat per Sergi Fäustino; Club Fernando Pessoa, una aproximació al poeta portuguès a càrrec de Tomàs Aragay, i la citada ocurrència de Roger Bernat en què posarà a ballar els presents.
Angélica Liddell torna al Lliure amb Te haré invencible con mi derrota, la dolorosa recerca d’una complicitat amb els morts a partir de la tragèdia de la violoncel•lista Jacqueline du Pré. Per la seva part, l’argentina Lola Arias presenta Mi vida después, on sis actors reconstrueixen la joventut dels seus pares a partir de fotos, roba... A Prometeu no res, Jordi Oriol i la seva companyia Indigest se serveixen del cos i els objectes per capgirar el mite i ubicar en un lavabo dos «suecs que han perdut el nord i el volen recuperar». David Espinosa i Àfrica Navarro desafiaran el teatre com a art de la presència amb un muntatge sobre les relacions per internet (Felicitat.es); Macarena Recuerda Sheperd escenificarà That’s the story of my life i Àlex Serrano portarà al públic el chill out per fer-los partícips del xoc entre la naturalesa i el paisatge.