www.totmataro.cat
5 de maig de 2010
Moisès Maicas hi mostra un procés de creació sobre ‘L’acte inconegut’, de Valère Novarina
Comas Soler
Aquest ha estat el setè any que a Barcelona el Brossa Espai Escènic ha promogut un conjunt d’accions en diversos equipaments culturals del Casc Antic sota el nom de BarriBrossa. Amb un enfocament d’avantguarda, la programació procura suscitar relacions entre el fet teatral i el pensament i l’art contemporanis. En aquesta ocasió s’ha centrat en la figura i l’obra de Valère Novarina, un polifacètic escriptor, dramaturg, director, pintor i fotògraf francès-suís que és tot un referent de la creació francòfona contemporània. D’entre els actes inclosos al BarriBrossa que s’han desenvolupat del 12 al 23 d’abril, destaca el que va tenir lloc a l’espai del Museu Picasso, on el director mataroní Moisès Maicas va mostrar en públic el seu procés de creació, encara inacabat, sobre l’obra ‘L’acte inconegut’ que Novarina va estrenar l’any 2007 al Palau dels Papes, pel Festival d’Avignon.
Muntatge en procés
El treball de Maicas, que haurà de culminar temps a venir amb una posada en escena completa que inclourà elements pictòrics del mateix Novarina, va presentar-se de moment sota la fórmula de lectura dramatitzada interpretada per Víctor Álvaro, Imma Colomer, Bealia Guerra, Laia de Mendoza, Josep Minguell i Albert Pérez i es va limitar als dos primers actes dels quatre de què consta ‘L’acte inconegut’. El muntatge inclou tot un component sonor que incorpora incisos musicals, cançons i sons diversos i que en Moisès Maicas ha encomanat al també mataroní Genís Mayola, amb qui ha col•laborat ja en diverses ocasions. Per als fragments corals Mayola s’ha acompanyat a més d’una formació de quinze veus provinents quasi totes de ‘Primavera per la Pau’, amb la qual cosa la presència de Mataró en aquesta presentació ha estat encara més notòria.
Bona feina
Tot l’acte va palesar un treball considerable, perquè ‘L’acte inconegut’ és una obra realment difícil, que posa a prova tant als intèrprets com al públic. El seu text, fins ara inèdit en català, és com una allau incontinent de mots, de girs, de sonoritats, de referències i de formulacions que expressen la inventiva quimèrica de Novarina, transferida per mitjà d’un llenguatge inversemblant i evocatiu. Per això mateix cal subratllar l’excel•lent traducció feta per la Sabine Dufrenoy i l’Anna Soler Horta. En conjunt, es pot ben dir que és un repte considerable en el que Maicas i els seus col•laboradors demostren coratge i bon fer.