www.avui.cat
30 abril 2010
TERESA BRUNA
Dimecres que ve torna a la Biblioteca de Catalunya La tragèdia de Hamlet, príncep de Dinamarca, la singular versió d'Oriol Broggi del clàssic de Shakespeare, interpretada per un resplendent Julio Manrique i una pila de lluentons més: Clara Segura, Jordi Martínez Marti, Marc Rodríguez, Aida de la Cruz, Ramon Vila i Jordi Rico. Tornen per fer feliços els molts que no van aconseguir entrades la passada temporada, però us aconsellem de córrer perquè, amb les incorporacions de Clara Segura, Jordi Martínez i "algunes cosetes que anirem veient", no és la mateixa obra. Els que la vam veure hi tornarem. Quedeu avisats.
Ens van convidar a un assaig i no ens el vam voler perdre. "Com deu dirigir en Broggi?", m'havia preguntat alguna vegada en veure que tot el que toca es torna or. Ara ho sé: interpretant ell mateix i de molt bon rotllo i acceptant totes les suggerències. Ell és actor encara que no exerceixi, a la vegada que escenògraf, i això ajuda molt a l'hora de sentir-te teva una creació.
El dia que hi vam anar Julio Manrique no hi era. De fet, els antics no hi eren tan necessaris com Clara Segura i en Marti, que s'han hagut d'aprendre el text en pocs dies. La Clara substitueix Carme Pla en el paper de la reina Gertrudis i en Marti Carles Martínez, el Hamlet pare fantasma, a part d'alguns cameos més.
Quan arribem a la Biblioteca són en una de les sales passant text estrictament, sense posar-hi intencions. Vaja, rient d'ells mateixos i portant el text a l'esperpent. Només es tracta d'afirmar la memorització. Mentrestant, a la sala es fan proves de so amb música de La Troba Kung-Fú. Anem a veure la Charito, que acaba de posar a punt l'abric que portarà la Clara: "El de reina no el tenim, encara, perquè el de la Carme no li va bé. Però amb aquest ja podrà provar el moviment", ens diu. La Charito és la sastre, però, com correspon a una empresa petita com La Perla (productora d'en Broggi), és també regidora. Marc Serra, l'altre regidor, a la vegada és el que toca la guitarra. Són bons!
Toquen a assaig i anem a la sala. En Broggi escombra la sorra per deixar-la a punt. En Marti no surt encara i aprofito per preguntar-li si li han posat pautes perquè s'assembli al seu antecessor: "No! L'Oriol aprofita el que jo tinc, que és diferent del que té en Carles, per potenciar una altra cosa. Et situa més o menys al lloc, però li agrada que ho tiris pel teu cantó, potencia el que tens", explica. I és que una de les coses que té en Marti és que és un clown. I ho notareu a l'escena dels enterradors, que fa doblet. Tira el personatge cap a còmic i no només és a la seva salsa, sinó que intenta explicar a tothom que això és així perquè són dos enterradors: l'August i el Contraaugust. La seva parella, Marc Rodríguez, un dels veterans, s'adapta a ell en un increïble paper d'esguerradet. Com n'arriba a ser de camaleònic, aquest noi! Ja en va fer ostentació a La forma de les coses passant de lleig a obra d'art en poc menys d'una hora. Aquí el seu paper principal és, amb Jordi Rico, de Rosencraft i Gilderstone, que s'intercanvien frases.
Clara Segura s'ha incorporat als assajos pocs dies després d'acabar Electra al TNC, on anava descalça i amb samarreta. Per això no es treu ni les sabates altíssimes ni la capa llarga durant el descans. Tampoc li han posat pautes, però sap com aprofitar el que hi havia: "Antígona la vam fer tres anys i quan venia gent nova, ens ho agafàvem amb calma perquè saps que la base hi és, però que de cop i volta s'obre un llum i dius: «Ostres, i per què no anem per aquí?». Cadascú hi aporta la seva, però crec que és un joc per a actors, que el públic no el capta". Per a ella va ser ideal haver vist la Carme: "Et queden flaixos que ajuden. A mi el que em va agradar molt de la Carme va ser el seu saber estar com a reina. És un paper delicat en el sentit que se li escapa tot de les mans, fins al punt que no pot ni controlar el seu fill", diu. I continua: "Entens el recorregut perquè no t'hi has hagut de barallar tu. Ja n'hi ha un altre que s'hi ha barallat. Sumes sempre sobre bona base. Bé, sumes..., primer has d'arribar-hi! Amb l'handicap que no tens els dos mesos aquells reglamentaris perquè les coses s'hagin instal•lat al teu cos". Però es fantàstica. Ja ho veuran.
FOTO: JOSEP LOSADA