10 de novembre de 2006
Anna Sahun i Jordi Banacolocha, en una imatge del muntatge. Foto: JOAN CORTADELLAS
GONZALO PÉREZ DE OLAGUER
AUTOR: Àngel Guimerà
VERSIÓ I DIRECCIÓ: Sergi Belbel
ESTRENA: 8 de novembre
TEATRE: TNC
Tenim això. Cinquè Guimerà auspiciat entre el Centre Dramàtic de la Generalitat i el TNC. En Pólvora és una obra poc coneguda de l'autor de Terra baixa i el seu primer drama romàntic amb elements realistes. La història descansa sobre dos pilars: un triangle amorós, un xoc de passions que esclata en una fàbrica tèxtil que viu al seu torn un incipient moviment obrer. Belbel, sense trair l'autor, juga la carta de l'espectacularitat a través d'una imponent escenografia que exhibeix les màquines i l'interior de la fàbrica, i més de 25 actors en escena.En tot cas recuperar aquest Guimerà menor, encara que innovador en el seu moment, és un dels objectius d'aquesta treballada producció que utilitza un text amb molts temps morts i un guadiànic interès argumental. Avui queda tòpic i melodramàtic el triangle amorós i superficial la incidència social de l'obra. Guimerà va voler amb En Pólvora (nom utilitzat per l'entorn del Marcó, protagonista de la història) incorporar al seu teatre la problemàtica del món obrer industrial; els resultats en aquest sentit són superficials.Belbel proposa una versió de l'original: en suprimeix escenes, comprimeix part del text, unifica a la fàbrica els diversos espais que apareixen a l'obra i s'inventa un nou personatge, i a través dels seus ulls vivim la història. Un jove, explica Belbel, que arriba a la fàbrica en la mateixa situació que al seu dia ho va fer el Marcó. ¿Quines carències té la representació del TNC? Les diferents situacions de tensió es creen en els silencis, més que no pas en els diàlegs, que responen a una literatura poc convincent. I hi ha, per un altre costat, la decisió del director de fer del Mar- có (Julio Manrique) un personatge instal.lat en el crit i la desmesura; de manera molesta, poc justificable i que no ajuda la funció. En Pólvora és una representació excessivament cridada, que es mou en zones superficials i no aconsegueix la interiorització dels personatges.El bon ofici de Belbel omple l'escenari i alhora il.lustra la història reforçant els seus grans traços passionals. Hi ha treballs molt cuidats, com la relació entre el Marcó i el Toni (Marc Rodríguez). És una interpretació coral, amb noms com els de Santi Ricart, Jordi Banacolocha, Manuel Dueso, Anna Sahun i Anna Güell. L'explosió final, punt culminant de la buscada espectacularitat, tanca una funció irregular, que en molt pocs moments produeix emoció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada