05 de juliol 2011
Tallers de l’Aula de Teatre: argument de pes
L’ Aula de Teatre de l’IMAC presenta la feina feta aquest curs
Amb la platea del Monumental gairebé plena per assistir a la funció dels nois i noies del grup d’integració teatral, l’Aula de Teatre de l’Institut Municipal d’Acció Cultural tancava dilluns passat un llarg cap de setmana que li ha servit per presentar ja vuit dels catorze tallers amb què està mostrant el resultat de la tasca formativa que ha dut a terme al llarg del curs 2010-2011. A l’espera dels que oferirà els propers dijous, divendres, dissabte i diumenge amb els grups de dansa i dels nivells superiors de teatre, ja es pot avançar que el balanç és de nota.
El taller d’integració, que es du a terme en col•laboració amb la Fundació Maresme, el componen majoritàriament persones amb discapacitat psíquica i està enfocat com un joc de vivències amb el cos, la veu, la memòria i la improvisació i com una oportunitat de col•laboració entre realitats diferents. Aprofitant el caràcter festiu que aquest any tenia a tot Catalunya del dilluns de Fira, va compartir escenari amb un grup anàleg de l’Aula de Teatre de l’Ajuntament de Banyoles que treballa també tècniques expressives i teatrals com a eina d’intervenció psicològica. Fruit d’aquest intercanvi es van poder veure escenes plenes d’energia i d’espontaneïtat que anaven des de l’humor desbordat fins a la candidesa poètica.
Diversitat de registres
Prèviament, els dies anteriors, en el nou Centre de Creació d’Arts Escèniques de Can Gassol ja havien presentat els seus tallers els quatre grups de nois i noies (d’entre 10 i 14 anys) i els tres de joves (d’entre 15 i 17 anys). Un públic format principalment per familiars, amics i companys dels que actuaven i que en tots els casos omplia completament l’espai disponible va poder assistir a l’escenificació d’una gamma molt àmplia de propostes. La diversitat i l’interès van ser-ne el denominador comú: des de fragments de peces clàssiques o adaptacions de contes fins a versions de textos d’autors contemporanis, passant per obres de creació col•lectiva, amb tots els registres possibles. Però enmig de l’aparent disparitat d’opcions i de fórmules utilitzades, alumnes, professors i tècnics van evidenciar un cop més una mateixa línia argumental, la que dóna sentit a vint-i-set anys de trajectòria de l’Aula de Teatre. I aquesta no és altra que la bona feina feta. Una raó de pes per a la continuïtat d’un servei públic municipal que és pioner al país.
publicat per
Comas - Soler
www.totmataro.cat
15 de juny de 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada