Una nit d'estiu amb Pep Plaza

El públic es va entregar a les imitacions, bromes, comèdia i cançons d'un actor crescut i còmode entre un públic que demanava més i més

La tarda del 21 de juliol amenaçava pluja a Girona. La setmana anterior els organitzadors del mateix espectacle es van veure obligats suspendre’l pel mal temps, i es que la pluja d’aquest juliol no està ajudant gens als espectacles a l’aire lliure. Però aquest dijous no va ser el cas i finalment, a les 22.30 hores, una veu anunciava l’aparició d’un dels millors humoristes del nostres país: Pep Plaza.

Va aparèixer amb tota naturalitat sobre l’escenari, amb uns texans foscos, camisa i americana. I l’humor va començar, des del minut 0. La carpa del Nummunit que acollia l’acte estava pràcticament plena mitja hora abans d’iniciar-se l’espectacle i, a mesura que va anar avançant la nit, l’escenari va quedar quasi rodejat amb prop de 300 persones entregades a les imitacions, bromes, comèdia i cançons d’un Pep Plaza crescut i còmode entre un públic que demanava més i més.

Les arrels
Tot i que les seves arrels són la ràdio i el teatre, es va donar a conèixer a la Televisió de Catalunya al programa d’humor "Set de Nit" que presentava Toni Soler. Va participar a Homozapping (José Corbacho - A3), Sres. i Srs. (Àngel Casas - La 2), La Rèplica (Carlos Latre - T5), El club (Albert Om - TV3), Buenafuente (La Sexta) i Bocamoll Estiu (Espartac Peran - TV3). L’èxit però li ha arribat amb les seves aparicions als programes estrella de TVE: Polònia i Crackòvia.

Pep Plaza en estat pur
L’actuació d’ahir, si ho valorem per l’assistència i les valoracions que posteriorment en feia el propi Pep Plaza i el públic, es pot considerar d’èxit rotund. El cert és que l’hora i mitja d’espectacle es va fer molt curta per tothom. Sobre l’escenari, Pep Plaza va demostrar una capacitat extraordinària per l’imitació, el cant, la guitarra i, especialment, la comunicació gesticular. Prova d’això va ser quan, en un moment del seu show, va agafar una ampolla d’aigua, va fer un petit glop, espatlles caigudes i cara de bon nen. Sense dir res, només amb gestos, la gent va començar a riure reconeixent, sens dubte, el seu personatge clau: el Pep Guardiola.

Però per sorpresa de molts, aquest humorista resident a Arenys de Munt va demostrar que no és imitador d’uns pocs, sinó de molts. En realitat, més de 20 personatges: Santi Millàn, el Rei Juan Carles, el Príncep Felip, Zapatero, Rajoy, Justo Molinero, Nuñez, Gaspar, Acebes, Carod Rovira, Joan Perís, Matias Prats, King Africa, Quim Monzó, Paco Martínez Soria, Sergio Ramos, Albert Homs, Tomàs Molina, mini Molina, Jordi Pujol i Lluís Llach. Una barreja esquizofrènicament divertida i constant de personatges que feien estar al públic atent a qualsevol moviment de l’actor, especialment quan, estudiat o no, es quedava callat i, com a nexe entre personatge i personatge, o entre escenes, començava a ‘Monzonejar’, tal i com ell mateix va batejar.

La gran imitació
Però una de les millors parts de la nit va ser quan es va transformar amb unes ulleres de sol, cigarro i copa en mà, en el millor artista de tots els temps: Eugenio. Una imitació quasi perfecte, tant en els gestos, to i respiració, Pep Plaza va passar-se prop de 20 minuts fent-nos recordar els vells però grans acudits de l’Eugenio. Posteriorment va tenir paraules de record per ell, i també d’agraïment pel seu fill, en Jofre, que era present entre el públic i el responsable d’aquell acte.

Amb tocs humorístics, visuals i auditius d’un altre gran mestre, el Pepe Rubianes, l’espectacle va anar derivant poc a poc de l’imitació al cant. La cara era de sorpresa entre molta gent del públic quan veien al Pep Plaza cantant i ballant una jota, imitant el Bee Gees, King Africa, Elvis Presley, Jarabe de Palo, Lluís Llach o fent, fins i tot, d’animador infantil. “Em preocupeu”, va deixar anar amb to de broma al veure al públic aplaudint les cançons per a nens; i es que durant tot l’actuació va aconseguir fusionar públic i escenari en un sol espai, sense barreres, interactuant amb els assistents i fent bromes, dins el propi espectacle, amb gent dels laterals. Després d’una hora i mitja, i de molts “vaig acabant” , l’artista es va acomiadar amb una última cançó i una excel•lent imitació del gran Tomeu Penya.

L’entrevista
En Jofre va tenir després el detall de deixar-me uns minuts en privat amb el Pep Plaza. Esgotat per l’actuació i fent petits glops d’aigua vaig poder fer-li vàries preguntes, ràpides, doncs havia de tornar cap a casa, a Arenys de Munt.

- D’on ets Pep?
Sóc nascut a Mataró, però visc a Arenys de Munt des de fa anys i, pràcticament, m’hi sento com si hi hagués nascut.

- Recordes quina va ser la teva primera actuació?
Diria que va ser amb 12 anys, en un grup d’escoltes. Em vaig posar barba postissa, unes ulleres de sol i vaig començar a imitar l’Eugenio. Òbviament la veu no tenia res a veure, però si els gestos i el ritme.

- Et vaig poder veure amenitzant mítings polítics en la passada campanya al Parlament de Catalunya. Feia o convicció?
No tinc cap problema per fer actuacions per partits polítics. Tant ho he fet per CiU, com pel PSC i d’altres i, sincerament, ho faria per qualsevol que m’ho demanes. No és res més que un treball més i el meu compromís és única i exclusivament professional.

- Ets... de quin equip?
Sempre ho dic: sóc periquito. I no sóc anti-Barça ni em sento incòmode amb el meu personatge de Pep Guardiola, tot el contrari. És més, quan el Barça va guanyar la Champions ho vaig celebrar amb la resta de la família, que sí és culé. A mi el que m’agrada és el futbol i, siguis de l’equip que siguis, s’ha de reconèixer que actualment el millor equip del món és el Barça; és indiscutible.

- Has conegut al Pep Guardiola?
Doncs sí, fa un mes i mig més o menys. Jo estava canviant-me en un racó d’una sala del Camp nou on feien una acte, quan de sobte va passar una persona molt ràpid pel meu costat. No en vaig fer cas, però de sobte vaig veure que retrocedia i treia el cap i em deia “Ostres! Ets el Pep Plaza” i jo “Ostres! Ets el Pep Guardiola!” i ens vam abraçar com si ens coneguéssim de tota la vida. Haig de dir que em va semblar una persona extraordinària.

- Et confonen a la vida real amb ell?
L’altre dia encara em varen preguntar si ja teníem fitxat el Cesc Fàbregas (riu). El cert és que a vegades hi ha gent que em pregunta si amb tant embolic de veus sé quina és la meva veu real. Doncs no.

- Fas una actuació molt bona del Quim Monzó. S’ha ofès mai algun dels teus personatges?
Ja ho he dit i tornaré a dir tant com faci falta: respecto profundament a totes les persones que imito. I sobre el Quim Monzó, si l’imito, és perquè tinc el seu permís explícit; sinó no ho faria.

- Ja per acabar: algun projecte nou en camí?
Doncs sí. Jo tinc els dilluns per la tarda lliures i, doncs que no sé ben bé què fer, me’n vaig a fer teatre amateur. Pel 8 d’octubre estem preparant un musical a Arenys de Munt amb el nom de ‘Musical?’; tots els beneficis aniran per a ESI. A banda d’això, estic preparant un musical, tot i que, de moment, no en puc donar més detalls.

Després d’aquesta petita entrevista li vaig deixar que descanses una mica per agafar forces i tornar cap a casa. Eren ja passades les 12.30 de la nit i el que fins feia una estona era un espai d’humor i riures ja s’havia convertit ràpidament en la tradicional pista de ball de les carpes de la Devesa de Girona.


publicat per
foto : En Pep Plaza durant la seva actuació a Girona Aleix Clarió
Aleix Clarió Herranz
www.laavanguardia.com
28 de juliol de 2011