Com a entitat cultural de la ciutat, consideràvem una gran oportunitat poder començar a ser presents, junt amb altres col.lectius locals, en un certamen de projecció europea
Des de Sala Cabanyes hem rebut amb tristesa i decepció la notícia de la supressió del Festival Shakespeare a pocs dies del seu inici. És, evidentment, una decisió legítima, però no en
compartim el moment, les formes ni la justificació.
Per a nosaltres aquesta edició del festival, significava l’inici d’un nou enfocament, la necessitat del qual tothom n’era conscient, i ens feia especial il—lusió. Des de la Sala vam
provocar totes les sinèrgies possibles per tal de motivar diferents sectors de l’entitat i fer que participessin del festival. Havíem aconseguit que cristal—litzés la creació de quatre projectes,
de gran varietat dins el conjunt de les arts escèniques i la cultura. Com a entitat cultural de la ciutat, consideràvem una gran oportunitat poder començar a ser presents, junt amb altres
col—lectius locals, en un certamen de projecció europea.
Acabar amb el Shakespeare és tallar d’arrel la possibilitat de redreçar-lo per a convertir-lo en un espai de noves oportunitats i un futur motor de l’activitat econòmica de la ciutat. L’adéu
al festival no és només una pèrdua en la programació cultural de la ciutat, com va passar amb
el Cruïlla de Cultures, és deixar passar l’oportunitat de ser un referent estatal dins la xarxa europea de Festivals Shakespeare. Mataró també perd tota credibilitat com a capital cultural
del seu entorn i perd empatia respecte als creadors i el col—lectiu teatral. En el nostre cas, no hem tingut ni l’oportunitat, des de la consciència del problema, d’aportar el nostre granet de
sorra, per tal de contribuir a la construcció d’un certamen millor.
Més enllà del cas particular del Shakespeare, ens neguem al fet que les activitats culturals s’analitzin, únicament i exclusiva, a partir del seu cost econòmic. La cultura a vegades pot
ser cara, però és sempre necessària i imprescindible: un valor i una inversió de futur. No es pot mesurar exclusivament amb paràmetres pragmàtics i tangibles perquè sempre serà deficitària.
Des de Sala Cabanyes, intentarem donar sortida a la feina feta, de manera que mesos d’esforç i treball no desapareguin com si res. A més, restem oberts a sumar-nos a les
possibles iniciatives que sorgeixin des de la societat civil per a contrarestar aquesta manera de fer demagògica i estreta de mires. Constatem que, equivocats o no, ens hem quedat sols
posicionant-nos públicament, cosa que ens fa pensar si, en realitat, Mataró vol ser una ciutat culturalment puntera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada