El mag que no vol veure el futur

Paraules, sons i llum a 'Un mage en été', al teatre Grec

Un periodista, poeta i dramaturg -Olivier Cadiot-, un director escènic -Ludovic Lagarde-, i un actor -Laurent Poitrenaux- són l'ànima creativa que ha signat alguns dels muntatges més bells i singulars del nou teatre francès. Van començar a treballar junts l'any 1993, i des d'aleshores, s'han convertit en un referent ineludible en la dramatúrgia europea contemporània. És la seva una mirada poètica al teatre, una acurada reflexió sobre la condició humana i la societat contemporània que descansa en la bellesa de la paraula, l'evocació del so i l'impacte de la llum. 'Un mage en été', el seu últim treball, va causar sensació quan es va estrenar, l'any passat, al festival d'Avinyó. Aquest cap de setmana arriba al teatre Grec de Barcelona.

Festival de Barcelona Grec
Com és possible que, amb un únic personatge en escena, algú sigui capaç d'evocar tota mena de situacions diferents? La pregunta esdevé retòrica si el personatge en escena és Poitrenaux, l'autor de l'obra és Cadiot, i qui la porta a escena és Lagarde. Aleshores, fent servir la poesia de les paraules i de les imatges, la força i la subtilesa del moviment i del so, del gest i de la llum, els tres creadors no necessiten grans escenografies ni companyies per crear un espectacle que encercla els espectadors, que els arrossega a un univers suggeridor i màgic.

Al bell mig de l'escenari del Grec, davant la imponent i bellíssima paret de vegetació i pedra que tanca el teatre, Poitrenaux es converteix en un Robinson modern, un nàufrag que s'agafa a la vida en la seva illa deserta, una illa que no és en algun espai incògnit del mar sinó en el seu interior, en la seva ment. Ell es belluga, inquiet, atemorit, per l'escenari, i a cada moviment, a cada gest, l'acompanya un univers sonor impossible de descriure. Músiques, veus deformades... tota mena de sons creats per l'institut parisenc de recerca musical acompanyen l'intèrpret en el seu monòleg, extraordinari i surrealista, un text obert a diverses interpretacions que descansa en un muntatge ple de màgia

El mag que no vol veure el futur
Amb molt pocs ingredients, el triplet creatiu aconsegueix un espectacle d'una marcada personalitat, un artefacte teatral que no s’assembla a cap altre. Treballant amb el cos, amb el vocabulari de la llum, amb un espai on no hi ha res de superflu, i amb les dimensions que la veu adquireix en un teatre tan especial com el Grec, 'Un mage en été' ens acosta a la figura d'un mag molt especial, un artista que aconsegueix endevinar el futur, veure més enllà de la realitat. El problema és que les seves visions, en un principi plàcides, acabaran sent macabres, així és que decideix deixar en suspens les seves capacitats endevinatòries i agafar-se unes vacances.

"Un dels temes que planteja 'Un mage en été' és què podem fer amb les tècniques de comunicació modernes, i aquest és un Robinson que s‘interroga sobre aquestes qüestions", diu Lagarde. "Vivim nous moments d‘opressió, de vigilància extrema o, al contrari, podem imaginar que tot això suposa una màgia moderna beneficiosa per al futur?" afirma el director, que planteja ‘Un mage en été' com una sessió de màgia teatral, com una forma de "crear visions, percepcions, sensacions per a l‘espectador, sense que arribi a saber com estan constituïdes realment".

publicat per
www.lamalla.cat
23 de juny de 2011