el periodico
8 de juny de 2006
L'obra 'Aproximación a la idea de desconfianza' anirà a Avinyó el 2007
Un moment de l'espectacle Aproximación a la idea de desconfianza, de Rodrigo García. Foto: JEAN-BENOT UGEUX
ELENA HEVIA
BARCELONA
A Rodrigo García, argentí establert a Espanya, se'l rifen els programadors més arriscats de França i Itàlia. En canvi, aquest radical director d'escena, perfomer, creador audiovisual i líder de La Carnicería Teatro no sembla que hagi trobat la mateixa sintonia a la seva terra d'adopció. Si més no, no amb la mateixa intensitat. García, tot s'ha de dir, és un home especial, capaç de donar-se el gran gust de dir al prestigiós festival d'Avinyó que no comptin amb ell aquest any, per agafar-se un respir en les seves agressives creacions per elaborar el seu pròxim espectacle, Aproximación a una idea de desconfianza, un títol bastant significatiu.Estava fent això quan va rebre la proposta del Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) per coproduir l'espectacle i presentar a més aquest cap de setmana una retrospectiva dels seus últims treballs incloent-hi l'estrena, diumenge, d'Aproximación... que, superat el sotrac, finalment arribarà a Avinyó l'any que ve. L'obra, segons el director del CAER, Ferran Madico, "mossega menys però penetra més", i suposa per a García un canvi substancial.
"No volia continuar sent l'autor antiglobalització i anticonsum que deixa perdut l'escenari de quetxup i escombraries", diu, alhora que aposta pel text, al qual l'espectador accedirà a través de la lectura i amb els actors en silenci.Les obres de Rodrigo García que es podran veure a Reus són el seu ja famós La historia de Ronald, el payaso de McDonalds i el vídeo d'Accidens (Matar per menjar), una instal.lació en què un llamàntol és sacrificat en escena i que va despertar les ires dels espectadors del Festival de Prato, a la Toscana italiana. L'obra que havia de participar a la mostra Invertebrados a la Casa d'Amèrica de Madrid, que s'inaugura avui, va des- aparèixer del cartell, en un gest que García qualifica de "censura" de la qual responsabilitza el flamant director del centre, Miguel Barroso.A la plaça del Teatre Bartrina, de divendres a diumenge, es podran veure els vídeos Una cosa que quería deciros, antes de que se me olvide, La piedad, Camisetas de Alcampo, A tomar por el culo, Payasos de picnic i les videoinstal.lacions Prefiero que me quite el sueño Goya a que lo haga cualquier hijo de puta --que es va veure al Lliure-- i Luz dulce, un globus lluminós recobert de gominoles.
Noticia publicada a la pàgina 80 de l'edició de 8/6/2006 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada