'CARNAVAL', 'thriller' amb final fallit

www.elperiodico.cat

26 octubre 2006

GONZALO PÉREZ DE OLAGUER
AUTOR Jordi Galceran

DIRECTOR Sergi Belbel

DIA 23 d'octubre

TEATRE Romea

Tres llargs anys després de treballar junts a El mètode Grönholm, Jordi Galceran (autor) i Sergi Belbel (director) repeteixen a Carnaval, un thriller policíac. La història és clara: un nen de tres anys ha estat segrestat i amenacen que morirà al cap de 30 minuts i que la macabra execució es veurà per internet a través d'una web dels segrestadors. Quatre policies lluiten contra el temps per descobrir el parador del nen.L'obra s'enfronta a tota mena de dificultats en un escenari, molt lluny de les infinites i espectaculars possibilitats del cine.Galceran proposa una història dura que se centra en les investigacions de la policia, que aconsegueix crestes de tensió i que té en el ritme trepidant que imprimeix el director una de les millors virtuts. Una altra és la manera amb què Galceran juga amb l'humor negre, per així rebaixar una mica la tensió. No descobrirem aspectes de l'obra, ni tampoc les revelacions argumentals de la intriga. Però sí que volem revelar que el desenllaç de Carnaval --el títol al.ludeix al fet que tot passa el dia d'aquesta festa-- no està a l'altura del que s'ha vist fins llavors. Tens la sensació que a Galceran se li van esgotar les piles, va decidir posar fi a l'obra i no va aconseguir resoldre-la amb encert. És un final pobre d'imaginació.El mètode Grönholm i Paraules encadenades eren obres rodones, que deixaven clar el que l'autor volia dir, però aquesta no ho és. Galceran dialoga molt bé i és hàbil i intel.ligentment trampós. L'obra entreté el públic i més d'una escena l'emociona i tensa. Però per arribar a l'alt nivell esperat falta una idea final, una conclusió més enllà de l'anècdota. A favor de la funció hi juguen una detallista i generosa escenografia, centrada en una comissaria, i la interpretació. Sílvia Bel, Roger Casamajor i Quimet Pla (tres dels quatre policies) resolen amb eficàcia i sense dificultats els seus personatges, que giren al voltant dels dos principals: Marta Angelat (inspectora de policia) i Mar Ulldemolins (mare del nen). Totes dues broden uns personatges ben dibuixats, que les obliguen a progressar. I ho fan. Ulldemolins està en línia dramàtica i evidencia que ho fa per dies.