El teatre més antic, recuperat

avui

6 de juny de 2006

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú inicia les obres de rehabilitació de La Sala, considerat l'edifici més antic de Catalunya on es feien representacions

Bernat Deltell

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha iniciat la reforma i rehabilitació de La Sala, considerat l'edifici més antic de Catalunya on s'han dut a terme representacions teatrals, i que des de fa un quart de segle està abandonat i semiderruït. Amb un pressupost de gairebé un milió i mig d'euros, les obres tindran una durada d'uns deu mesos i es recuperaran els trets arquitectònics que han convertit La Sala en un espai gairebé únic, amb un escenari situat en un espai central rodejat d'arcs, columnes i grans voltes. Això ha suposat un valor afegit "que ens obliga encara més a la seva recuperació", reconeix la regidora de Cultura, Mercè Foradada.
La reforma de La Sala anirà acompanyada de la construcció d'un nou edifici de serveis adjunt que comptarà amb despatxos, magatzem i sales per a tallers, "perquè volem que sigui funcional i disposi de tots els avenços actuals", diu Foradada, qui afegeix que "no volem fer un museu, sinó tenir un espai polivalent aprofitant una estructura ja existent". La Sala tindrà capacitat per a 800 persones i acollirà tot tipus de manifestacions artístiques.
La Sala, també coneguda en altres èpoques com a Gran Salón i Salón Marfil, va ser construïda el 1804 en uns patis que el noble Pere de Gomar va adquirir als frares carmelitans. Després de la seva mort, però, l'immoble és adjudicat al rector de la Geltrú, Antoni Colí, el qual l'arrenda a uns empresaris que l'exploten comercialment. L'edifici, segons les cròniques de l'època, tenia capacitat per a 860 persones i comptava amb 144 lunetas (seients amb respatller i braços que se situaven a les primeres files de platea) i set llotges. L'escenari, situat al centre i voltat de columnes, va acollir actuacions de tot tipus, des de teatre sacre fins a concerts, balls i obres del llavors conegut actor de sainets Josep Robrenyo, que es va establir a Vilanova fugint de la Guerra del Francès.
A partir de la liberalització del teatre gràcies a les Corts de Cadis, La Sala inicia el seu declivi fins al punt que, el 1830, el mateix rector de la Geltrú el cedeix a l'Hospital Sant Antoni Abat a canvi d'un lloguer. Finalment, i tot i els balls de Carnaval i concerts com el de Raimon, La Sala va tancar portes als anys 80 a causa del seu estat ruïnós. Serà llavors quan l'Ajuntament el comprarà amb l'objectiu de rehabilitar-lo.