12 octubre 2006
El Festival NEO proposa prop d'un centenar d'actuacions al Mercat de les Flors, el Teatre Lliure i l'Institut del Teatre
Marta Porter
Teatre sense paraules, espectacles sense actors, titelles per a adults, actors fent d'escenografia, dolls de llum com a protagonistes, robots actors, orquestres electròniques, objectes que prenen vida, videocreacions, ballarins acròbates o acròbates que ballen... A quin gènere artístic corresponen? Per donar cabuda a tots aquests creadors que han decidit fer un teatre diferent, basat en la plasticitat, neix el Festival NEO (Noves Escenes Obertes), que no és sinó l'evolució natural del fins ara Festival Internacional de Teatre Visual i de Titelles de Barcelona, amb 33 anys d'història. "Ha arribat el moment de començar a adaptar el festival al moment artístic i històric que viu ara la Ciutat del Teatre", anunciava ahir Jordi Fondevila, director artístic de NEO. És per això que al certamen se li ha canviat el nom, la línia artística i els criteris de programació, i s'han augmentat els recursos destinats a noves produccions. Escenaris comercials
D'entrada, els espectacles que fins ara es veien en escenaris petits i fora del circuït escènic passen enguany a representar-se a diferents espais del Teatre Lliure, el Mercat de les Flors i l'Institut del Teatre. A més, el festival, que tindrà lloc del 10 al 19 de novembre, presenta catorze estrenes estatals, set de mundials i vuit coproduccions entre les prop de cent actuacions programades. I és que un dels objectius de NEO és poder defensar l'anomenada creació emergent i alhora ser una plataforma d'estimulació de la producció d'espectacles, tant de companyies consagrades com d'altres que comencen.
Això no obstant, el certamen ha obert també les seves portes a les companyies estrangeres, amb especial èmfasi a França i Holanda. Destaquen les actuacions de la Cie 111 de Phil Soltanoff amb el muntatge Plus ou moins l'infini, o la coreògrafa Gisèle Vienne amb I Apologie, espectacle fet amb titelles d'1,80 metres; els Hermanos Oligor, amb Las tribulaciones de Virginia; OM Produck amb l'espectacle robòtic Ça vous regarde; Kònic Teatre amb Nou I_D; Playground amb l'estrena mundial d'El rey de la soledad; La Cònica Lacònica en una altra estrena, Trànsfugues v. 2.0, o el dur treball de Hotel Modern a Kamp en una recreació d'Auschwitch amb titelles.
Marta Porter
Teatre sense paraules, espectacles sense actors, titelles per a adults, actors fent d'escenografia, dolls de llum com a protagonistes, robots actors, orquestres electròniques, objectes que prenen vida, videocreacions, ballarins acròbates o acròbates que ballen... A quin gènere artístic corresponen? Per donar cabuda a tots aquests creadors que han decidit fer un teatre diferent, basat en la plasticitat, neix el Festival NEO (Noves Escenes Obertes), que no és sinó l'evolució natural del fins ara Festival Internacional de Teatre Visual i de Titelles de Barcelona, amb 33 anys d'història. "Ha arribat el moment de començar a adaptar el festival al moment artístic i històric que viu ara la Ciutat del Teatre", anunciava ahir Jordi Fondevila, director artístic de NEO. És per això que al certamen se li ha canviat el nom, la línia artística i els criteris de programació, i s'han augmentat els recursos destinats a noves produccions. Escenaris comercials
D'entrada, els espectacles que fins ara es veien en escenaris petits i fora del circuït escènic passen enguany a representar-se a diferents espais del Teatre Lliure, el Mercat de les Flors i l'Institut del Teatre. A més, el festival, que tindrà lloc del 10 al 19 de novembre, presenta catorze estrenes estatals, set de mundials i vuit coproduccions entre les prop de cent actuacions programades. I és que un dels objectius de NEO és poder defensar l'anomenada creació emergent i alhora ser una plataforma d'estimulació de la producció d'espectacles, tant de companyies consagrades com d'altres que comencen.
Això no obstant, el certamen ha obert també les seves portes a les companyies estrangeres, amb especial èmfasi a França i Holanda. Destaquen les actuacions de la Cie 111 de Phil Soltanoff amb el muntatge Plus ou moins l'infini, o la coreògrafa Gisèle Vienne amb I Apologie, espectacle fet amb titelles d'1,80 metres; els Hermanos Oligor, amb Las tribulaciones de Virginia; OM Produck amb l'espectacle robòtic Ça vous regarde; Kònic Teatre amb Nou I_D; Playground amb l'estrena mundial d'El rey de la soledad; La Cònica Lacònica en una altra estrena, Trànsfugues v. 2.0, o el dur treball de Hotel Modern a Kamp en una recreació d'Auschwitch amb titelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada