www.elperiodico.cat
1 d’agost de 2008
MANEL CEREIJO
BARCELONA
Un dels plats forts del Grec ha estat Pinsans i caderneres, un musical de Xavier Albertí que va aconseguir que el públic del Romea sortís amb un somriure dibuixat a la cara. L'enginy del músic i director català va unir nostàlgia i humor àcid a través d'una classe magistral sobre les ventures i desventures de la vida cultural catalana durant els segles XIX i XX. De forma intel.ligent i mordaç, aquesta mirada al melic de la Catalunya que un dia va voler ser algú en el panorama musical però mai ho va ser del tot provoca des de la riallada neta i sana fins a la melancolia més tendra.
El text de Narcís Comadira és pura dinamita i la direcció d'actors cantants, de molt voltatge, perfila uns personatges que es reuneixen per celebrar el centenari d'una imaginària societat coral, Pinsans i Caderneres, i ho fa de forma deliciosament esperpèntica.
Albertí va aglutinar, incloent- s'hi com a florista, nou intèrprets excepcionals: va enlluernar Oriol Genís com a Narcís Cordelira, impressionant en la seva verborrea, i Xavier Pujolràs com a Fabià Serra; en la part musical l'eficient teclat d'Efrem García va afrontar un repertori vastíssim, recorrent més d'un segle d'his- tòria i amenitzant desenfadats números defensats amb gràcia per Miquel Cobos, Titon Frauca, María Hinojosa, Enric Martínez-Castignani i Marisa Martins. La coral del Conservatori de Girona, disfressada de públic, va sorprendre estereofònicament amb les seves veus ben empastades.
1 d’agost de 2008
MANEL CEREIJO
BARCELONA
Un dels plats forts del Grec ha estat Pinsans i caderneres, un musical de Xavier Albertí que va aconseguir que el públic del Romea sortís amb un somriure dibuixat a la cara. L'enginy del músic i director català va unir nostàlgia i humor àcid a través d'una classe magistral sobre les ventures i desventures de la vida cultural catalana durant els segles XIX i XX. De forma intel.ligent i mordaç, aquesta mirada al melic de la Catalunya que un dia va voler ser algú en el panorama musical però mai ho va ser del tot provoca des de la riallada neta i sana fins a la melancolia més tendra.
El text de Narcís Comadira és pura dinamita i la direcció d'actors cantants, de molt voltatge, perfila uns personatges que es reuneixen per celebrar el centenari d'una imaginària societat coral, Pinsans i Caderneres, i ho fa de forma deliciosament esperpèntica.
Albertí va aglutinar, incloent- s'hi com a florista, nou intèrprets excepcionals: va enlluernar Oriol Genís com a Narcís Cordelira, impressionant en la seva verborrea, i Xavier Pujolràs com a Fabià Serra; en la part musical l'eficient teclat d'Efrem García va afrontar un repertori vastíssim, recorrent més d'un segle d'his- tòria i amenitzant desenfadats números defensats amb gràcia per Miquel Cobos, Titon Frauca, María Hinojosa, Enric Martínez-Castignani i Marisa Martins. La coral del Conservatori de Girona, disfressada de públic, va sorprendre estereofònicament amb les seves veus ben empastades.