http://diarimaresme.com
23 agost de 2008
La recent visita de Tortell Poltrona a Malgrat de Mar, on va inaugurar el passat 24 d’agost una exposició benèfica amb fotografies sobre el Circ Cric, ens ha semblat una bona oportunitat per a recuperar la nostra darrera entrevista amb el conegut pallasso - alter ego de Jaume Mateu -. Tortell ens va parlar del passat, present i futur del màgic i apassionant món del circ.
Les primeres representacions del Circ Cric van tenir lloc l’any 1978. Amb quins records et quedes d’aquells inicis pioners?
Tortell Poltrona: Nosaltres, encara com a fills de la dictadura, no teníem antecedents; i, com no en teníem, ens els vàrem inventar. En realitat, totes les arts escèniques catalanes els hi devem molt als Pastorets i a la Passió. Ens vam inventar una forma de fer circ a partir de la paròdia i, de mica en mica, ens hem anat apropant cap a les tècniques, anant-nos especialitzant una mica.
A partir d’aquell moment, a França, ja es va començar a parlar del circ contemporani.
En realitat, contemporanis ho som tots. Podríem parlar d'un circ de creació molt proper a les altres arts escèniques, sobre tot música, teatre i dansa. Intentem fer un espectacle global però bàsicament, tant un com els altres, desafiem el sentit comú, reptant l'equilibri i la gravetat.
També, personatges importants van col·laborar durant la vostra primera etapa, entre ells Joan Miró, Joan Brossa, ... i en Charlie Rivel.
En Charlie Rivel va venir a retirar-se a Cubelles. Per aquest motiu, es van fer una sèrie d’actes d’agermanament amb nosaltres, uns pallassos nous i jovenets, i un Charlie Rivel que venia amb tota la seva gran experiència. Tota aquesta gent va ser la que va impulsar el circ que estem fent ara. De tots, potser amb el que vaig tenir més contacte va ser amb en Joan Brossa. El nostre paper, la nostra funció, és un tema que el fascinava: la poesia visual, i penso que el circ que nosaltres apreciem està molt a prop.
Hi ha dos elements claus gairebé recurrents - a part de comptar amb un públic fidel - : la necessitat d’un suport institucional i disposar d’espais adients per poder instal·lar la carpa del circ.
Recentment, s’ha signat un acord entre l’Associació de professionals del circ i la Federació i l’Associació de municipis, el qual facilitarà una mica la instal·lació d’espais itinerants. De totes maneres, seguim amb diversos factors que encara no hem solucionat i que esperem poder resoldre: l’especulació del sòl, que els espais estiguin habilitats i facilitar el tema de papers. Sobre la normativa, actualment hi ha la llei de l’espectacle, i l’Administració prepara una proposta més determinada per al circ.
L’any 1993, vau impulsar amb més companys de professió “Pallassos sense fronteres”, una iniciativa que va tenir un gran èxit en tots els sentits. Què ens podries explicar de les teves experiències personals?
Ara ja fa 15 anys! El més remarcable de tot és que jo he après més del que he donat i mentre pugui ho seguiré fent. L’últim viatge que he fet ha estat a Côte d’Ivore i a Benin, treballant amb els malalts mentals de l’Àfrica. En aquests països hi ha molta gent normal i corrent que està fent esforços brutals per a mirar de millorar les condicions de vida dels seus semblants. Això és una cosa del tot lloable.
Molts espectadors us diuen que el vostre circ “no és com els altres”. És un circ sense feres, artístic i amb una filosofia molt definida.
L’avantatge del circ, al desafiar l’equilibri i la gravetat, que és part del sentit comú dels humans, és que ens dóna l’oportunitat de ser bastant universals. Moltes vegades nosaltres podem fer circ català sense necessitat de fer servir l’idioma, i això ens dóna l’oportunitat de ser catalans universals. És l’avantatge.
Creus que convindria disposar d’una carpa de circ televisiva per al públic d’avui?
El deure principal que té la televisió pública és no fer la competència a les televisions privades, perquè seguim així al final en aquest món de confusió tan globalitzat que hi és per tot arreu. Si el circ tingués una finestreta a les cases de la gent, augmentaria la cultura dels espectadors en el món del circ i això, sens dubte, ens ajudaria moltíssim.
Si algun/a responsable municipal vol apropar el Circ Cric a la seva ciutat, què ha de fer?
Primer, posar-se en contacte amb nosaltres. Cal tenir en compte que un circ de les nostres característiques requereix mobilitzar no sols artistes, músics o il·luminadors, també professionals de molts sectors: cuiners, secretàries, manyans, soldadors, electricistes, ... Necessitem com a mínim sis mesos per a tirar-ho endavant i poder complir els nostres objectius econòmics. Has d’organitzar un seguit de poblacions i això és un trencaclosques-trencaclosques.
Recentment, Pineda de Mar ha creat la primera escola de circ del Maresme. És una bona notícia!
Sí que ho és. El fet que hi hagi escoles de circ potencia que es doni una sortida a més professionals, a més gent que s’hi dediqui. Esperem que, a més, hi hagi també gent amb la capacitat de tirar endavant empreses d’exhibició. Cal tenir escoles i llocs on es puguin exhibir per no quedar-nos coixos.
Com es veu, amb els ulls d'un pallasso, el món actual?
Hi ha una paraula que a mi m’agrada molt: és un galimaties. El que està clar és que, en el món actual, no tothom viu a la mateixa època. Hi ha gent que viu al S.XXI, però hi ha moltes persones que encara viuen en fases preindustrials. Quan viatges te n’adones i per això animo a la gent a viatjar, doncs valores molt més el que tens. Viatjar és una universitat. Però no parlo de viatjar amb el concepte de fer turisme, sinó en el sentit de ser viatgers.
Per acabar, Tortell, el títol del vostre espectacle "Un món de contraris que busquen l'harmonia" parla per si mateix.
Sí, és una mica tots aquests conceptes de tolerància, treball col·lectiu, passió per l’esforç i la superació,... valors que el circ té, i em sembla que aniria molt bé d’acoblar-los a la nostra societat.
23 agost de 2008
La recent visita de Tortell Poltrona a Malgrat de Mar, on va inaugurar el passat 24 d’agost una exposició benèfica amb fotografies sobre el Circ Cric, ens ha semblat una bona oportunitat per a recuperar la nostra darrera entrevista amb el conegut pallasso - alter ego de Jaume Mateu -. Tortell ens va parlar del passat, present i futur del màgic i apassionant món del circ.
Les primeres representacions del Circ Cric van tenir lloc l’any 1978. Amb quins records et quedes d’aquells inicis pioners?
Tortell Poltrona: Nosaltres, encara com a fills de la dictadura, no teníem antecedents; i, com no en teníem, ens els vàrem inventar. En realitat, totes les arts escèniques catalanes els hi devem molt als Pastorets i a la Passió. Ens vam inventar una forma de fer circ a partir de la paròdia i, de mica en mica, ens hem anat apropant cap a les tècniques, anant-nos especialitzant una mica.
A partir d’aquell moment, a França, ja es va començar a parlar del circ contemporani.
En realitat, contemporanis ho som tots. Podríem parlar d'un circ de creació molt proper a les altres arts escèniques, sobre tot música, teatre i dansa. Intentem fer un espectacle global però bàsicament, tant un com els altres, desafiem el sentit comú, reptant l'equilibri i la gravetat.
També, personatges importants van col·laborar durant la vostra primera etapa, entre ells Joan Miró, Joan Brossa, ... i en Charlie Rivel.
En Charlie Rivel va venir a retirar-se a Cubelles. Per aquest motiu, es van fer una sèrie d’actes d’agermanament amb nosaltres, uns pallassos nous i jovenets, i un Charlie Rivel que venia amb tota la seva gran experiència. Tota aquesta gent va ser la que va impulsar el circ que estem fent ara. De tots, potser amb el que vaig tenir més contacte va ser amb en Joan Brossa. El nostre paper, la nostra funció, és un tema que el fascinava: la poesia visual, i penso que el circ que nosaltres apreciem està molt a prop.
Hi ha dos elements claus gairebé recurrents - a part de comptar amb un públic fidel - : la necessitat d’un suport institucional i disposar d’espais adients per poder instal·lar la carpa del circ.
Recentment, s’ha signat un acord entre l’Associació de professionals del circ i la Federació i l’Associació de municipis, el qual facilitarà una mica la instal·lació d’espais itinerants. De totes maneres, seguim amb diversos factors que encara no hem solucionat i que esperem poder resoldre: l’especulació del sòl, que els espais estiguin habilitats i facilitar el tema de papers. Sobre la normativa, actualment hi ha la llei de l’espectacle, i l’Administració prepara una proposta més determinada per al circ.
L’any 1993, vau impulsar amb més companys de professió “Pallassos sense fronteres”, una iniciativa que va tenir un gran èxit en tots els sentits. Què ens podries explicar de les teves experiències personals?
Ara ja fa 15 anys! El més remarcable de tot és que jo he après més del que he donat i mentre pugui ho seguiré fent. L’últim viatge que he fet ha estat a Côte d’Ivore i a Benin, treballant amb els malalts mentals de l’Àfrica. En aquests països hi ha molta gent normal i corrent que està fent esforços brutals per a mirar de millorar les condicions de vida dels seus semblants. Això és una cosa del tot lloable.
Molts espectadors us diuen que el vostre circ “no és com els altres”. És un circ sense feres, artístic i amb una filosofia molt definida.
L’avantatge del circ, al desafiar l’equilibri i la gravetat, que és part del sentit comú dels humans, és que ens dóna l’oportunitat de ser bastant universals. Moltes vegades nosaltres podem fer circ català sense necessitat de fer servir l’idioma, i això ens dóna l’oportunitat de ser catalans universals. És l’avantatge.
Creus que convindria disposar d’una carpa de circ televisiva per al públic d’avui?
El deure principal que té la televisió pública és no fer la competència a les televisions privades, perquè seguim així al final en aquest món de confusió tan globalitzat que hi és per tot arreu. Si el circ tingués una finestreta a les cases de la gent, augmentaria la cultura dels espectadors en el món del circ i això, sens dubte, ens ajudaria moltíssim.
Si algun/a responsable municipal vol apropar el Circ Cric a la seva ciutat, què ha de fer?
Primer, posar-se en contacte amb nosaltres. Cal tenir en compte que un circ de les nostres característiques requereix mobilitzar no sols artistes, músics o il·luminadors, també professionals de molts sectors: cuiners, secretàries, manyans, soldadors, electricistes, ... Necessitem com a mínim sis mesos per a tirar-ho endavant i poder complir els nostres objectius econòmics. Has d’organitzar un seguit de poblacions i això és un trencaclosques-trencaclosques.
Recentment, Pineda de Mar ha creat la primera escola de circ del Maresme. És una bona notícia!
Sí que ho és. El fet que hi hagi escoles de circ potencia que es doni una sortida a més professionals, a més gent que s’hi dediqui. Esperem que, a més, hi hagi també gent amb la capacitat de tirar endavant empreses d’exhibició. Cal tenir escoles i llocs on es puguin exhibir per no quedar-nos coixos.
Com es veu, amb els ulls d'un pallasso, el món actual?
Hi ha una paraula que a mi m’agrada molt: és un galimaties. El que està clar és que, en el món actual, no tothom viu a la mateixa època. Hi ha gent que viu al S.XXI, però hi ha moltes persones que encara viuen en fases preindustrials. Quan viatges te n’adones i per això animo a la gent a viatjar, doncs valores molt més el que tens. Viatjar és una universitat. Però no parlo de viatjar amb el concepte de fer turisme, sinó en el sentit de ser viatgers.
Per acabar, Tortell, el títol del vostre espectacle "Un món de contraris que busquen l'harmonia" parla per si mateix.
Sí, és una mica tots aquests conceptes de tolerància, treball col·lectiu, passió per l’esforç i la superació,... valors que el circ té, i em sembla que aniria molt bé d’acoblar-los a la nostra societat.