Un teatre que no interessa

www.elpunt.cat
24 d’agost de 2008

La situació dels grups amateurs gironins i la formació teatral es revela precària

ARAM BONMATÍ.

Girona

La puixança fa uns anys del Visionat, mal anomenat de la Diputació, i que és iniciativa de l'Agrupació Teatral de les Comarques Gironines (ATCG); la celebració d'un festival internacional de teatre amateur (el Fitag); l'existència d'una escola de teatre i la d'alguns grups que treballen amb un cert rigor, poden portar a equívocs pel que fa a la situació del teatre amateur a Girona. L'ATCG és gairebé inoperant, l'escola dissuadeix els alumnes de fer muntatges i els grups s'han de buscar la vida.

+ Un gran nombre d'actrius i actors gironins amateurs, a Sant Domènec.

Foto: LLUÍS SERRAT

Joan Ribas, director del grup Proscènium, amateur, que té una dilatada trajectòria, assegura que a la ciutat no s'ha produït el relleu dels grups que van desaparèixer al llarg dels anys 70. Ribas manifesta que «és incomprensible que, després de tants anys de funcionament d'El Galliner a la ciutat, tampoc no hagin sortit grups amateurs», i assegura que l'Aula de Teatre de la UdG tampoc no funciona «com ho hauria de fer.» Ribas creu que els dos grans problemes del teatre amateur actual són, d'una banda, «la manca de líders que vulguin engegar projectes potents, la manca de producció», i d'una altra «la manca de sales: allà on hi ha un escenari es crea un grup» –i posa com a exemple Bescanó o Vilobí, dos pobles que tindran o tenen una nova sala, i ja compten amb grups de teatre–. Segons aquest empresari i mecenes cultural, que s'ha de pagar de la seva butxaca els magatzems on s'endreça el vestuari dels Pastorets de la seva ciutat, i que com que volia exhibir-hi teatre independent ell mateix hi ha de posar la sala, la UdG hauria de disposar també d'un escenari estable on fer teatre de forma regular i lamenta que el GEiEG, que abans el tenia, ara no el tingui. Ribas argumenta que l'Ajuntament «s'ha quedat a mitges» amb el Teatre Municipal, considera que seria ideal la creació a Girona de més sales alternatives, «fins i tot una per barri», i no és gens optimista respecte al futur de la formació: «Els actors joves de seguida demanen cobrar i no surten ben formats». Respecte de la política municipal, els exemples a seguir, segons ell, són Banyoles o Figueres: «Girona no ha tingut cura del seu teatre amateur.»

Pel que fa a les mostres de teatre amateur, tenen una certa bona salut i n'hi ha a Sant Feliu de Guíxols, Arbúcies, Calonge o Santa Coloma de Farners, a més de la Proposta de Teatre Independent de La Planeta, per les Fires de Girona, totes per iniciativa dels grups locals respectius.

«FORMEM, NO MUNTEM»
«Quan els alumnes ens demanen de fer un muntatge, els diem que no, perquè no és l'objectiu de l'escola; formem actors, no muntem obres de teatre.» Aquestes paraules són una citació de Quim Noguera, director de l'escola de teatre El Galliner, centre que depèn de l'Agrupació Gironina de Teatre, però encara més dels diners i la bona predisposició de la Diputació, que és qui cedeix els espais que ocupa a la Casa de Cultura. Noguera, exalumne del centre, carrega contra l'Ajuntament: «Si no hi ha més grups amateurs és perquè no hi ha suport municipal», diu. Segons el director d'El Galliner, que compta amb 1.500 alumnes entre llicenciatura en art dramàtic, cursos i cursets, entre els quals els de biodansa i tai-txi-txuan, «el teatre amateur ha anat a menys: abans se'n programava més, però ara el públic és més exigent i el nivell dels espectacles ha pujat», afirmació que es contradiu de manera directa amb l'evident davallada de qualitat dels espectacles que s'han presentat les darreres edicions al Visionat, tret d'algunes excepcions. Actualment, El Galliner ofereix un títol que, segons Noguera, equival a un cicle formatiu de grau superior, amb el qual es pot fer de docent i que és important per obtenir suport institucional.

l'ATCG passa desapercebuda

L'ATCG està presidida actualment per Dani Sancho. Representa a la majoria de grups de teatre amateur gironins, i cal suposar que és l'interlocutor vàlid amb les institucions. Tot i això, l'ATCG no té ni veu ni vot en el Fitag, en el qual la Diputació hi aboca 190.000 euros, la xifra de diners més important que es destina al teatre amateur no només a Catalunya, sinó a tot l'Estat. La quantitat d'aquests diners que reverteixen directament en el teatre amateur gironí no és proporcionalment significativa. Segons Sancho «el Fitag és quelcom que la Diputació sempre s'ha volgut guardar», tot i que reconeix que ells tampoc no s'hi han volgut involucrar mai. En el passat hi va haver alguns desacords amb la direcció del festival, aliena a l'ATCG, per la presència testimonial de grups gironins en el cartell, però l'any passat ja se n'hi van incloure fins a vuit, i aquest any n'hi ha quatre i una col·laboració d'El Galliner. L'ATCG representa una seixantena de grups, als quals ofereix suport gairebé exclusivament de caire burocràtic. Organitza, però, el Visionat, que és una de les poques maneres de crear un cert circuit, que els darrers anys s'ha anat restringint. Sancho reconeix que es fan més sales als pobles, però es queixa que els responsables municipals «cedeixen la gestió a grups externs, que posen molts entrebancs als grups amateurs del poble per a la utilització de l'equipament». El president de l'ATCG també destaca les polítiques seguides a Banyoles –amb una escola municipal de teatre que munta obres amb els alumnes i ha acabat essent el viver de companyies més important de la demarcació– i a Figueres.