www.elperiodico.cat
27 de març de 2008
Josep Maria Benet i Jornet.
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
--Dos desconeguts es troben en una casa i comencen a conversar. Millor no donar gaires pistes, però la intriga, molt ben dissenyada, porta al mal, la culpa, l'horror...
--És també una obra sobre la pietat. D'una manera dura i difícil, molt bèstia, però hi ha un comportament piadós dins de l'horror del qual volia parlar. De fet, jo vaig titular l'obra Pietat, però com que sóc molt influenciable, em van dir que millor que el canviés per Soterrani.
--Planteja un descens al soterrani fosc que habita en tots nosaltres.
--Tots tenim un monstre dins, ningú és innocent, fantàstic. La vida és molt ambigua, no hi ha blanc i negre sinó matisos de grisos. Fins i tot persones atroces com Pinochet, Franco o Hitler, segur que tenien algun punt encantador.
--Alguns veuran dos monstres a l'escenari. ¿I vostè?
--Jo no. Davant l'horror, hem de ser piadosos. L'obra, que vaig escriure fa un any i mig, va sorgir de dues notícies diferents que vaig llegir i que vaig connectar. Però he volgut generalitzar la situació i que el públic se la imagini. És un text molt poc explícit.
--Torna a parlar de la mort i el dolor. ¿Dues de les seves obsessions?
--La mort sempre m'ha preocupat i em fa por. Jo no vull morir. I el dolor, també. Estic totalment a favor de l'eutanàsia.
--"L'obra és un dels exercicis més bèsties respecte al posicionament de l'espectador", diu el director. El públic es veu abocat a l'abisme moral; a qüestionar els límits de l'ètica i la moral, i decidir.
--¿On estan els límits del bé i del mal? Estem acostumats a veure tanta violència que ja no ens afecta. Penso que a més de veure violència, si la descobríssim, la patíssim i l'analitzéssim, això ens obligaria a qüestionar què ens està passant.
--Passa que el món està molt malament, com diu vostè.
--Sí, i el mal està en tots els homes. Però com va dir Crist, el que estigui lliure de tot pecat, que tiri la primera pedra.
--¿Vostè és religiós?
--De petit sí que ho era i resava a Déu. Li demanava que pogués escriure molt, bo i bé. Però ara ja només crec en la matèria. I no la conec, per això vull seguir vivint. ¿Què som? Vull seguir descobrint-ho.
27 de març de 2008
Josep Maria Benet i Jornet.
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
--Dos desconeguts es troben en una casa i comencen a conversar. Millor no donar gaires pistes, però la intriga, molt ben dissenyada, porta al mal, la culpa, l'horror...
--És també una obra sobre la pietat. D'una manera dura i difícil, molt bèstia, però hi ha un comportament piadós dins de l'horror del qual volia parlar. De fet, jo vaig titular l'obra Pietat, però com que sóc molt influenciable, em van dir que millor que el canviés per Soterrani.
--Planteja un descens al soterrani fosc que habita en tots nosaltres.
--Tots tenim un monstre dins, ningú és innocent, fantàstic. La vida és molt ambigua, no hi ha blanc i negre sinó matisos de grisos. Fins i tot persones atroces com Pinochet, Franco o Hitler, segur que tenien algun punt encantador.
--Alguns veuran dos monstres a l'escenari. ¿I vostè?
--Jo no. Davant l'horror, hem de ser piadosos. L'obra, que vaig escriure fa un any i mig, va sorgir de dues notícies diferents que vaig llegir i que vaig connectar. Però he volgut generalitzar la situació i que el públic se la imagini. És un text molt poc explícit.
--Torna a parlar de la mort i el dolor. ¿Dues de les seves obsessions?
--La mort sempre m'ha preocupat i em fa por. Jo no vull morir. I el dolor, també. Estic totalment a favor de l'eutanàsia.
--"L'obra és un dels exercicis més bèsties respecte al posicionament de l'espectador", diu el director. El públic es veu abocat a l'abisme moral; a qüestionar els límits de l'ètica i la moral, i decidir.
--¿On estan els límits del bé i del mal? Estem acostumats a veure tanta violència que ja no ens afecta. Penso que a més de veure violència, si la descobríssim, la patíssim i l'analitzéssim, això ens obligaria a qüestionar què ens està passant.
--Passa que el món està molt malament, com diu vostè.
--Sí, i el mal està en tots els homes. Però com va dir Crist, el que estigui lliure de tot pecat, que tiri la primera pedra.
--¿Vostè és religiós?
--De petit sí que ho era i resava a Déu. Li demanava que pogués escriure molt, bo i bé. Però ara ja només crec en la matèria. I no la conec, per això vull seguir vivint. ¿Què som? Vull seguir descobrint-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada