75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008
I que fèiem nosaltres ?
Dons els caps de setmana els passàvem entre les quatre parets del teatre , fèiem algun treball (pocs) , fèiem grans assentades a la platea , jugàvem bastant entre aquestes quatre parets i fèiem balls; en funció de la gent que hi havia es feien a la Saleta (que encara no estava arreglada) o al quarto de maquillatge.
Tot això quan no teníem o lloguers de sala amb les escoles de dansa de Mataró o Novembres Infantils (Que ja en parlarem un altre dia)
Els diumenges a la tarda els acabàvem al cine Núria ó menjant un bikini al Sant Bernat.
Per setmana Santa era tot un clàssic anar a “Can Pradell” on ja ens esperaven cada any. No recordo massa bé com va començar aquesta iniciativa però va marcar. Les sortides de nit al “dolmen de pedra gentil “ o a “Tapioles” varen fer agafar por a més d’un – una.
Algun any també havíem organitzat sortides al estiu i avui en dia encara hi ha gent que es recorda de “l’olla de Núria” o de l’antiga casa de la Creu Roja de Camprodon.
Les Santes les vivíem amb molta intensitat , per que al inici de les festes democratitzades molt del personal de l’organització , muntatge escenaris . de serveis de bar , muntatges de llums , conductors de furgonetes ... tot ho fèiem nosaltres , que anàvem vestits amb una samarreta de color vermell amb el logo de la sala al davant – darrera i érem coneguts com les “brigades roges” , en algun moment varem superar el centenar de persones compromeses amb la festa.
Els sants innocents també els celebràvem amb intensitat , tanta que alguna vegada ens venien les conseqüències de rebot. Oficis comunicant tancaments de sala , gent cremant-se a la cabina ... vaja que estàvem fets uns sants.
I el ball de carnestoltes dons l’organitzàvem nosaltres , amb menys mitjans que potser ara però amb la mateixa il·lusió. Presentador (durant uns anys jo) , desfilada de disfresses , quatre jocs , repartiment de premis i ball.
Recordo que un any pensant que guanyaríem per tenir el vestuari que teníem, per que érem gent de teatre ... etc , ens varem presentar al concurs de Carnestoltes de la discoteca “Experience” molt famosa aquells moments i que donava uns premis en metàl·lic bastants suculents (que per això hi varem anar) . Dons ni les sobres.
Algunes de les parelles que es varen fer avui en dia estan consolidades i d’altres no. Alguns junts o separats segueixen a la Sala ... d’altres no.
En un altre article intentaré explicar els batejos de la família Ribas a la Sénia que “deu ni dó”.
A les fotos: la primera a començaments dels 80 carnestoltes a la saleta , el presentador convenientment engalanat (al fons el Pere Anglas) i a la segona carnestoltes a la sala amb el decorat de l’infern de fons i el mateix presentador aquest cop vestit de dimoni. Darrera el presentador i mig tapada la Immaculada Llorens , per que desprès es digui que sols fa d’àngel , l’altre dimonia ara no recordo que era. Entre treparies s’intueix el Miquel Ros.
I que fèiem nosaltres ?
Dons els caps de setmana els passàvem entre les quatre parets del teatre , fèiem algun treball (pocs) , fèiem grans assentades a la platea , jugàvem bastant entre aquestes quatre parets i fèiem balls; en funció de la gent que hi havia es feien a la Saleta (que encara no estava arreglada) o al quarto de maquillatge.
Tot això quan no teníem o lloguers de sala amb les escoles de dansa de Mataró o Novembres Infantils (Que ja en parlarem un altre dia)
Els diumenges a la tarda els acabàvem al cine Núria ó menjant un bikini al Sant Bernat.
Per setmana Santa era tot un clàssic anar a “Can Pradell” on ja ens esperaven cada any. No recordo massa bé com va començar aquesta iniciativa però va marcar. Les sortides de nit al “dolmen de pedra gentil “ o a “Tapioles” varen fer agafar por a més d’un – una.
Algun any també havíem organitzat sortides al estiu i avui en dia encara hi ha gent que es recorda de “l’olla de Núria” o de l’antiga casa de la Creu Roja de Camprodon.
Les Santes les vivíem amb molta intensitat , per que al inici de les festes democratitzades molt del personal de l’organització , muntatge escenaris . de serveis de bar , muntatges de llums , conductors de furgonetes ... tot ho fèiem nosaltres , que anàvem vestits amb una samarreta de color vermell amb el logo de la sala al davant – darrera i érem coneguts com les “brigades roges” , en algun moment varem superar el centenar de persones compromeses amb la festa.
Els sants innocents també els celebràvem amb intensitat , tanta que alguna vegada ens venien les conseqüències de rebot. Oficis comunicant tancaments de sala , gent cremant-se a la cabina ... vaja que estàvem fets uns sants.
I el ball de carnestoltes dons l’organitzàvem nosaltres , amb menys mitjans que potser ara però amb la mateixa il·lusió. Presentador (durant uns anys jo) , desfilada de disfresses , quatre jocs , repartiment de premis i ball.
Recordo que un any pensant que guanyaríem per tenir el vestuari que teníem, per que érem gent de teatre ... etc , ens varem presentar al concurs de Carnestoltes de la discoteca “Experience” molt famosa aquells moments i que donava uns premis en metàl·lic bastants suculents (que per això hi varem anar) . Dons ni les sobres.
Algunes de les parelles que es varen fer avui en dia estan consolidades i d’altres no. Alguns junts o separats segueixen a la Sala ... d’altres no.
En un altre article intentaré explicar els batejos de la família Ribas a la Sénia que “deu ni dó”.
A les fotos: la primera a començaments dels 80 carnestoltes a la saleta , el presentador convenientment engalanat (al fons el Pere Anglas) i a la segona carnestoltes a la sala amb el decorat de l’infern de fons i el mateix presentador aquest cop vestit de dimoni. Darrera el presentador i mig tapada la Immaculada Llorens , per que desprès es digui que sols fa d’àngel , l’altre dimonia ara no recordo que era. Entre treparies s’intueix el Miquel Ros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada