L'acció a la paraula

cap gros
27 abril 2006

per Enric Hernàndez i Benito, llicenciat en art dramàtic
L'acció a la paraula
Una dramatúrgia i direcció ben mesurades van donar ales als quatre intèrprets que van saber estar a l’alçada d’una posada en escena, sempre difícil, dels textos d’una correspondència creuada entre dues víctimes més de l’ascens al poder del Tercer Reich. Malgrat la mala qualitat del so amplificat (bastant molest per un excés de greus que feia que s’empastessin les paraules d’en Jordi Bosch, bàsicament -els dos actors anaven proveïts de micròfons inalàmbrics-, i sobretot al principi), la impecable execució de la partitura, tant per part dels actors com del músics, no va trigar gaire a copsar la platea del Monumental que, contraposada a una altra platea de sala de cabaret plena de cadires de vellut vermell buides a sobre l’escenari i a pocs minuts de l’inici de l’espectacle, va quedar atrapada per la roda d’esdeveniments que feien avançar l’argument per camins d’expectativa creixent. La progressiva tensió a l’escena, alimentada pel diàleg entre piano i violoncel paral·lel a la lectura de les cartes, era transmessa directament a uns espectadors que, un cop identificats amb el personatge jueu, van recriminar de manera massiva els estossecs d’algú de platea, potser no tan culpable com el/la propietari/a del mòbil que va sonar poc després, estant a punt, tots dos fets, de boicotejar el moment més àlgid de la trama, on l’amic alemany relata la sort de la germana del jueu. Una autèntica partida d’escacs, basada en l’obertura i lectura de cartes per dos actors, cadascú a una banda de l’escenari, recolzats per dos músics que ens van ajudar a veure l’acció a la paraula d’un Madaula i un Bosch brillants que, amb pocs moviments, marquaven i transgredien contínuament territoris ja trepitjats abans per demostrar-nos, un cop més, els cantons més sorprenents, inesperats i inexplicables de la naturalesa humana. Les atmosferes vermelles i blaves amb blancs puntuals van afavorir una posada en escena que també hagués funcionat sense la discutible remoguda i elevació de cadires final o potser amb una altra manera de fer-ho.'Adreça desconeguda', de Kathrine Kressmann Taylor. Per Fernando Bernués. Teatre Monumental. Divendres dia 21.