25 de desembre de 2006
Actuen per Nadal, Sant Esteve i l'endemà de Reis
Sis adolescents de diferents ideologies van a parar a l’antic teatre del Patronat la nit de Nadal i comencen a explicar el Nadal a través de la història dels Pastorets. D’aquesta manera tan moderna començaran els Pastorets que aquest any recupera l'entitat Fem Pastorets. Les actuacions seran el dilluns 25 i dimarts 26 a les set de la tarda i diumenge 7 de gener a les sis de la tarda. El preu de l'entrada és de sis euros. Fem Pastorets, entitat presidida per Emili Garcia i amb una vuitantena de membres, va néixer el maig passat amb la voluntat de vetllar per garantir que cada any es facin Pastorets a la Garriga. La idea va sorgir, però, el Nadal passat quan una colla de gent va reunir-se i va començar a parlar-ne. Els Pastorets a la Garriga s’havien deixat de fer de forma regular quan es va tancar el Patronat per remodelar-lo a principis dels anys 90. Des de llavors, el grup de teatre amateur Kòmix havia protagonitzat algunes de les actuacions a diferents espais del poble, com ara el Casino i també una nau industrial.
Kòmix va representar també els últims Pastorets de la Garriga l’any 2003 quan es va tornar a obrir el Patronat. Va ser un homenatge a tota la gent que havia fet Pastorets fins llavors i hi havia més d’un Rovelló i Lluquet i fins a tres Jeremies. Durant els anys que el Patronat va estar tancat, un grup de pares i mares de l’escola Tagamanent també va fer Pastorets durant tres anys, animats per una professora d’aquest centre.
La història dels Pastorets
La recuperació d’aquesta tradició coincideix amb els 80 anys del Patronat, ja que va inaugurar-se l’any 1926. Des de llavors, sembla que els Pastorets s’havien fet de forma constant en aquest edifici, fins que es va tancar per restaurar-lo. Es té constància que l’any 1923 unes estudiants de l'escola de les monges van fer la representació a l'edifici de les monges del carrer Cardedeu i també sembla que anys abans s’havien fet a l’antic celler de la parròquia, situat sobre de l’actual edifici parroquial. Se sap també que el 1939, en acabar la Guerra Civil, es va prohibir fer-los en català.
Un guió modernitzat
Un toc més actual i un llenguatge entenedor. Aquesta és la filosofia que ha agafat Oriol Ramon a l’hora d’adaptar el text de Josep Maria Folch i Torres per fer els Pastorets a la Garriga. El fet que durant la primera crida per animar a la gent a fer de Pastorets es presentés un grup de joves força nombrós, va fer que Ramon pensés que 'valia la pena donar-los un paper protagonista'. Segons Garcia, 'tenir jovent al grup és important, perquè ells són el futur de l’entitat'. Els personatges de la Mireia, en Rachid, en Joan, la Vanessa, la Lola i en Kevin seran els sis adolescents encarregats de portar el fil conductor de la història i presentar les diferents escenes més bíbliques dels Pastorets. Mentre que la Mireia és creient, en Joan és agnòstic i deixa un espai de dubte. La Vanessa fa un paper de “pija” i és creient per tradició i en Kevin és la versió masculina de la Vanessa. En Rachid és musulmà i anima la resta de la colla a explicar la història. Pel últim, la Lola és la veu més crítica de tots. 'Tot i així la història no perdrà l’aroma ancestral dels Pastorets de sempre', afirma Ramon. A més, el guió també inclourà, en la mesura que sigui possible, tocs d’humor i senyals d’actualitat ubicades a la Garriga. 'També volem donar-hi una vessant còmica. A veure si som capaços de fer riure', explica Garcia.
Direcció jove i innovadora
Tot i incorporar novetats, fer una anunciació poc típica, disfressar els dimonis de verd i considerar-los llangardaixos o fer una lluita entre Satanàs i Llucifer on representa que mana Satanàs, l’home, però realment ho fa Llucifer, la dona, Xavi Gotanegra, el director principal dels Pastorets considera que 'són canvis que no malmeten els personatges ni canvien el text. Es tracta d’una direcció jove i innovadora', apunta Gotanegra, que ha comptat amb Antoni Pardo i Frederic de Buen com a ajudants de direcció. Mentre que Pardo s’ha encarregat més de la dicció i la impostació de la veu, De Buen ha coordinat més la posada en escena i els tramoies i entre tots dos s’han fet càrrec de la música i els efectes especials. Gotanegra, en canvi, s’ha quedat amb la feina de direcció pròpiament dita, perquè té més experiència com a director de Kòmix.
Gran feina de coordinació
Coordinar 80 persones, 50 d’ells com actors, no és fàcil i menys si es posen problemes amb la disponibilitat del Teatre', explica Gotanegra, que es queixa de no poder assajar a l’escenari, on coordinar-se seria més fàcil. Tot i així, la junta de Fem Pastorets va designar quatre grups de treball per coordinar-se de manera efectiva: direcció, escenificació i llums, vestuari i maquillatge i organització i comunicació. Entre aquestes 80 persones es compta les col·laboracions d’altres entitats. Per una banda, sis persones de l’Associació de disminuïts físics i psíquics els Dofins participaran també a l’obra com a pastors. 'Estem molt contents de la seva participació perquè és una ajudar a integrar-los en tota normalitat', explica Garcia. Per l’altra, la representació també comptarà amb l’Agrupació Sardanista, que ballarà una sardana. A més, l’actuació anirà acompanyada de cinc músics, que oferiran música en directe durant l’obra.
Recuperar decorats i vestuari
Les persones encarregades de l’escenificació i del vestuari han recuperat part dels decorats i dels vestits utilitzats altres anys. Una de les feines més difícils ha estat restaurar el decorat antic de la boca del drac, però en canvi les coses ha estat fàcils amb les calderes, ja que eren noves de fa dos o tres anys, quan les van elaborar els pares i mares de l’escola Tagamanent. El grup Fem Pastorets, però, també ha volgut fer un decorat nou. “Es tracta del decorat estrella que servirà gairebé durant tota l’obra”, explica Garcia. És un arbre fet en volum i de dimensions considerables que anirà acompanyat de dues fustes en angle recte i quan es giri i l’arbre no es vegi servirà de casa de Josep i Maria. Els responsables de vestuari també han hagut de revisar tots els vestits i s’han encarregat de refer tots els que no es podien utilitzar. 'Tot plegat és una feina d’equip que ens ha permès recuperar una tradició que esperem que duri molts més anys', sentencia Garcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada