www.elperiodico.cat
8 de setembre de 2010
La gala 'Barcelona aixeca el teló' va recordar dilluns al Victòria la història centenària del Paral•lel
Hi va haver plomes, picardies, musicals, bromes i un puro incendiari
IMMA FERNÁNDEZ
Barcelona
Nit de plomes, cuplets, transvestits, puros i psicalipsi. Així va ser la gala de Barcelona aixeca el teló, la festa de presentació de la temporada teatral celebrada dilluns al Victòria, que aquest any va retre un enyorat homenatge al Paral•lel. I és que l'avinguda, antigament plena de lluminosos teatres i estrelles -com van recordar els artistes sobre l'escenari-pretén recuperar ara l'esplendor perduda amb la reobertura de l'Artèria Teatre (antic Teatro Español) i El Molino.
Hilarant 8 Pere Arquillué, de farbalans, dilluns al Victòria.
PACO AMATE
Van girar les astes de la nostàlgia amb el recorregut històric pel Paral•lel i les mencions a Raquel Meyer, Joan Capri -amb un caracteritzat Cesc Casanovas rescatant el seu monòleg El nàufrag-, La Bella Dorita o Paco Morán, el gran absent. El va recordar Joan Pera, la seva mitja taronja escènica durant lustres i amb qui, si la salut l'hi permet, tornarà a treballar ben aviat.
El que la va armar, dilluns, va ser un irreverent Boris Ruiz que va sortir del guió i va deixar sorprès més d'un amb els seus jocs d'endevinalles amb el públic. Va anar a picar a dalt de tot i va seure sobre la falda del president José Montilla (també hi van assistir l'alcalde, Jordi Hereu, i el conseller Joan Manuel Tresserras). Des de l'escenari, el pianista mèdium -Joan Vives-, amb els ulls embenats, havia d'endevinar quin objecte li estava donant l'elegit. «Aquest senyor m'està a... purando. ¡És polític i m'està donant pel.... puro!».
Puros a part, va ser una nit de cuplets passats i musicals futurs. Mercè Comes va cantar El papissot; Anna Azona va lluir cames al picardiós La pulga i La Maña, un cos que ja li agradaria tenir a l'Obregón per als seus posats. Lloll Bertran li va posar ganes a Nicolás i Roser Batalla, a El tango de la cocaína. Va sobrar text històric i l'eufòria es va desfermar amb les dosis de travestisme que, diuen, van ser cosa del director, Xavier Albertí, capaç d'arrossegar el més pintat a qualsevol merder.
La pubilla i la folklòrica
Pep Cruz va donar la cara vestit de pubilla, i es va entregar d'aquesta manera al cuplet La baldirona. «¡Què diran les fans del Monràs!», va exclamar. Al de Ventdelplà el va succeir un Pere Arquillué amb peineta, llunes i rinxolet. Divertidíssim en la seva folklòrica interpretació de La celosa, va acabar amb la platea entregada tirant-li flors i aclamant-lo.
I entre cuplet i cuplet, els números d'Hoy no me puedo levantar, Nit de Sant Joan, Forever, Gats, Los 40 principales i Hair. A la festa posterior a l'Artè ria els de Hair es van desmelenar i el seu últim fitxatge, un angolès de dos metres, va brindar un celebrat striptease. Mentrestant, un parell de senyores observaven la flamant sala, potser recordant les seves nits boges a Studio 54.
