www.capgros.com
9 de setembre de 2010
Entrevista amb Montse Vellvehí, directora del Festival Shakespeare
per Judith Vives
fotos R. Gallofré
La tercera edició del Festival Shakespeare a Mataró ha estrenat noves dates al juliol i nova ubicació a l’Hort del Rector de Santa Maria, però l’assistència del públic ha estat limitada. Quina valoració general en feu?
Per una banda, estem contents perquè és un festival amb qualitat i rigor. La programació ha anat molt bé a nivell de crítica. A més, hem pogut apropar els espectacles a Mataró, en un nou espai. Aquest és un camí bo. Però no podem estar contents perquè hi ha hagut molt poca gent. Hem d’estudiar què ha passat, perquè els espectacles gratuïts que es van fer la plaça tenien més afluència, però els de pagament han tingut poca gent.
El canvi de dates de l’agost al juliol responia precisament a la voluntat d’atraure més públic.
El festival té tres anys a Mataró, és un festival jove i hem de tenir paciència. El primer any va ser un èxit de públic, i sembla que ara no ens en recordem. L’any passat estava tranquil•la perquè semblava fàcil que vingués gent. Però l’any passat va anar malament. Aquest any podíem intuir que aniria malament pels resultats de l’any passat, però vam apropar el festival a la gent, el vam portar al centre. Però tampoc ha vingut gent. De totes maneres penso que és un festival que està bé.
Al juliol el Festival Shakespeare coincideix amb altres festivals d’estiu, com el Grec. Aquest aspecte es va tenir en compte?
Sí, però són festivals diferents. El Shakespeare no és multitudinari, l’aforament no és per tanta gent. Per nosaltres era preferible apropar-lo al públic de Mataró que competir amb el Grec, que tampoc és competència nostra, malgrat coincidir en dates.
S’ha concentrat molta oferta en pocs dies.
Aquesta és un aspecte que ha pogut influir. Però com a festival està bé que en pocs dies passin moltes coses i que tu puguis triar que vas a veure.
Creu que la programació amb companyies internacionals pot frenar un públic acostumat a una oferta teatral diferent?
El Shakespeare és un festival amb una programació diferent a una temporada estable, i jo aposto per aquest tipus de festival. No penso que a la gent no li agradin aquests espectacles sinó que no tenen prou informació per saber que això els agradarà. Aquest és un festival internacional i que durant els dies que dura pots veure coses que no veus durant l’any. Però cal que la gent conegui el que van a veure, perquè no pensin que uns lituans subtitulats en català són una obra elitista. És un espectacle per a tots els públics i que està voltant per tot el món. Tenir un festival així ens permet veure aquestes coses.
Us plantegeu rebaixar el nivell de cara a properes edicions?
El que hem de fer és una tasca pedagògica, d’apropar el festival a la gent. No tinc ganes de rebaixar el nivell. El que vingui ha de ser bo i de qualitat. Aquest festival és jove, té tres anys i encara hem de fer molta feina perquè la gent se’l cregui i se’l faci seu.
La ubicació a la masia de Can Ribot va contribuir a projectar certa imatge de festival elitista.
Alguna cosa d’això hi ha en com es veu des de fora. Vam començar a Santa Susanna, allà teníem un espai maravellós. Després vam pensar que en una ciutat més gran com Mataró podríem créixer. Volíem fer un festival diferent, d’estiu, no volíem anar al Monumental. Va sortir Can Ribot i ho vam fer allà, per això, no perquè siguem pijos, elitistes i xulos. Després l’hem intentat acostar a la gent. Ara tenim escenaris més cèntrics, però en canvi no bé més gent. Això m’entristeix, perquè és un bon festival.
Quins aspectes mantindreu i quins canviareu de cara a l’edició de l’any vinent?
Vull fer un profund estudi del tema per veure que està passant. Per una banda no s’acaba d’acceptar a nivell de públic, però per altra, fem moltes reunions de la xarxa de festivals Shakespeare, i cada vegada és més fàcil moure els espectacles. Alguna cosa no casa, però hi ha un punt que ens fa confiar, hem de tenir paciència, perquè sé que com a festival estem fent les coses ben fetes.
www.capgros.com
9 de setembre de 2010
foto eletista
Entrevista amb Montse Vellvehí, directora del Festival Shakespeare
per Judith Vives
fotos R. Gallofré
La tercera edició del Festival Shakespeare a Mataró ha estrenat noves dates al juliol i nova ubicació a l’Hort del Rector de Santa Maria, però l’assistència del públic ha estat limitada. Quina valoració general en feu?
Per una banda, estem contents perquè és un festival amb qualitat i rigor. La programació ha anat molt bé a nivell de crítica. A més, hem pogut apropar els espectacles a Mataró, en un nou espai. Aquest és un camí bo. Però no podem estar contents perquè hi ha hagut molt poca gent. Hem d’estudiar què ha passat, perquè els espectacles gratuïts que es van fer la plaça tenien més afluència, però els de pagament han tingut poca gent.
El canvi de dates de l’agost al juliol responia precisament a la voluntat d’atraure més públic.
El festival té tres anys a Mataró, és un festival jove i hem de tenir paciència. El primer any va ser un èxit de públic, i sembla que ara no ens en recordem. L’any passat estava tranquil•la perquè semblava fàcil que vingués gent. Però l’any passat va anar malament. Aquest any podíem intuir que aniria malament pels resultats de l’any passat, però vam apropar el festival a la gent, el vam portar al centre. Però tampoc ha vingut gent. De totes maneres penso que és un festival que està bé.
Al juliol el Festival Shakespeare coincideix amb altres festivals d’estiu, com el Grec. Aquest aspecte es va tenir en compte?
Sí, però són festivals diferents. El Shakespeare no és multitudinari, l’aforament no és per tanta gent. Per nosaltres era preferible apropar-lo al públic de Mataró que competir amb el Grec, que tampoc és competència nostra, malgrat coincidir en dates.
S’ha concentrat molta oferta en pocs dies.
Aquesta és un aspecte que ha pogut influir. Però com a festival està bé que en pocs dies passin moltes coses i que tu puguis triar que vas a veure.
Creu que la programació amb companyies internacionals pot frenar un públic acostumat a una oferta teatral diferent?
El Shakespeare és un festival amb una programació diferent a una temporada estable, i jo aposto per aquest tipus de festival. No penso que a la gent no li agradin aquests espectacles sinó que no tenen prou informació per saber que això els agradarà. Aquest és un festival internacional i que durant els dies que dura pots veure coses que no veus durant l’any. Però cal que la gent conegui el que van a veure, perquè no pensin que uns lituans subtitulats en català són una obra elitista. És un espectacle per a tots els públics i que està voltant per tot el món. Tenir un festival així ens permet veure aquestes coses.
Us plantegeu rebaixar el nivell de cara a properes edicions?
El que hem de fer és una tasca pedagògica, d’apropar el festival a la gent. No tinc ganes de rebaixar el nivell. El que vingui ha de ser bo i de qualitat. Aquest festival és jove, té tres anys i encara hem de fer molta feina perquè la gent se’l cregui i se’l faci seu.
La ubicació a la masia de Can Ribot va contribuir a projectar certa imatge de festival elitista.
Alguna cosa d’això hi ha en com es veu des de fora. Vam començar a Santa Susanna, allà teníem un espai maravellós. Després vam pensar que en una ciutat més gran com Mataró podríem créixer. Volíem fer un festival diferent, d’estiu, no volíem anar al Monumental. Va sortir Can Ribot i ho vam fer allà, per això, no perquè siguem pijos, elitistes i xulos. Després l’hem intentat acostar a la gent. Ara tenim escenaris més cèntrics, però en canvi no bé més gent. Això m’entristeix, perquè és un bon festival.
Quins aspectes mantindreu i quins canviareu de cara a l’edició de l’any vinent?
Vull fer un profund estudi del tema per veure que està passant. Per una banda no s’acaba d’acceptar a nivell de públic, però per altra, fem moltes reunions de la xarxa de festivals Shakespeare, i cada vegada és més fàcil moure els espectacles. Alguna cosa no casa, però hi ha un punt que ens fa confiar, hem de tenir paciència, perquè sé que com a festival estem fent les coses ben fetes.
