dimarts, 16 de maig de 2017

El Trapezi amplia registres



La fira del circ de Reus tanca amb més de 100.000 visitants i un 85% d’ocupació en sales

 “Apostem per ampliar la diversitat de llenguatges i narratives, volem incorporar tot el que s’està fent perquè el circ sempre ha estat obert a la innovació. Hem de seguir sent la caixa de sorpreses de les arts escèniques, hem de ser imprevisibles”. Així resumeix Leandro Mendoza, nou director del Trapezi, la filosofia que ja ha començat a implantar a l’esdeveniment i en què vol aprofundir en els pròxims anys. El festival del circ de Reus va tancar les portes ahir al vespre després de quatre dies intensos. “No perdem de vista que la disciplina i la tècnica són la base de qualsevol actuació, però volem donar suport a projectes que comuniquin coses noves i no només mostrin habilitats”, afirma el director.

En aquest gir cap al contingut i la narrativa, Mendoza destaca de l’edició d’aquest any espectacles que exemplifiquen aquesta evolució “amb històries de contingut social que promouen la reflexió”. És el cas d’Invisibles, del Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular de 9 Barris, un muntatge que reflexiona sobre la soledat, la por i la fugida del dolor i la desgràcia combinant el trapezi, l’escala d’equilibris, la roda alemanya i el quadrant rus. La proposta escènica fusiona música i circ i aconsegueix una dramatúrgia completa i versemblant, un espectacle integral. Un altre exemple és l’obra de la pallassa catalana Pepa Plana, que amb Paradís pintat aconsegueix un enfocament agredolç amb el qual uneix moments de diversió gens innocents amb d’altres que posen els espectadors davant d’un mirall per plantejar-los, per exemple, el drama de la crisi dels refugiats.

Del cartell del Trapezi 2017 ha sobresortit també l’estrena a Catalunya de Léger démêlé, l’última creació de la companyia belga À Sens Unique. Es tracta d’una àcida paròdia de la vida de parella que amb acrobàcies, pal xinès, malabars i corda fluixa escenifica els agredolços de la guerra de sexes barrejant humor, ironia, ràbia i un ampli catàleg d’emocions. O el Mira’t, dels catalans Circ Pànic, una coproducció del Trapezi amb el festival de dansa Sismògraf d’Olot. Mendoza posa aquest muntatge com a exemple de “col·laboració entre disciplines que permet ampliar el concepte de circ, perquè hi trobem una part de dansa, amb molta humanitat i sensibilitat, i una gran capacitat d’innovació creant amb nous aparells -en aquest cas una mena de bàscula construïda artesanalment- que posen en risc els artistes, que és una part important del que s’espera del circ”. De l’edició d’aquest any també destaca Cabaret, una producció pròpia de Trapezi, que a la plaça Mercadal, amb els seus números en format breu, ha reflectit la diversitat del circ actual de la mà de tres dels pallassos més importants de l’escena catalana: Oriol Boixader Oriolo, Joan Arqué i Jordi Martínez.

En total, la fira ha acollit prop de 100 funcions, 39 companyies i una bona resposta del públic. Més de 100.000 persones van visitar l’edició d’aquest any del Trapezi, que va tancar amb un 85% d’ocupació en sales i amb molts espectacles amb les entrades exhaurides.

El futur: obres de gran format

El nou director del Trapezi assegura que aquesta edició ha sigut “de transició” i es marca objectius a mitjà termini. Mendoza considera prioritari potenciar el rol del festival com a motor del sector per fer germinar espectacles de gran format, ara mateix inexistents a l’escena del circ català. “Les companyies catalanes tenen molta qualitat artística, però no hi ha producció d’espectacles mitjans-grans. Volem analitzar quines són les mancances i ajudar els que puguin fer aquest salt, perquè hi ha demanda”, diu el director, que aclareix que “els circuits de programació donen més sortida als espectacles petits, però també hi ha sales que si els donem un bon producte apostaran per espectacles de més envergadura”.

Publicat per
DANI REVENGA
Una escena d’Invisibles del Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9 Barris. / CARLES CALERO

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: